La novolatria no és un concepte nou, però avui, en una societat més líquida i volàtil, adquireix importància. El filòsof Jacques Maritain va ser un dels primers en fer un ús crític d’aquesta paraula. Altres pensadors contemporanis i allunyats ideològicament del francès, com Martin Heidegger i Ernst Bloch, també van sumar-se al debat. Novolatria, en sentit estricte, és el culte a la darrera novetat. Segons aquesta forma de pensament qualsevol cosa nova, pel simple fet de ser-ho, s’ha de seguir, valorar i escoltar.
És bo tenir en consideració els moviments emergents perquè sovint són la mostra fefaent d’un malestar explícit o soterrat, però una cosa nova, no només per lluir aquest adjectiu, no necessàriament ha de ser millor que l’anterior. En una societat novòlatra l’esperit revolucionari i progressista guanya la batalla al passat. I, això, en contraposició, suposa el menyspreu a les coses antigues, les tradicions, l’herència rebuda i el saber que ens arriba de generació en generació. A la societat novòlatra els clàssics deixen de tenir valor.
La novolatria afecta la societat de forma tranversal. Aquest Nadal, per exemple, els Reis Mags arribaran carregats de novetats tecnològiques. Necessàries? Segurament, no. Per altra banda, mentre les religions tradicionals perden seguidors, les noves espiritualitats en guanyen. O a l’àmbit de la política, mentre formacions de recent creació obtenen ràpidament al poder –un exemple seria En Marche!, d’Emmanuel Macron, a França-, els partits tradicionals entren en crisi.
Però per què la novolatria adquireix avui un paper tan important? Martin Heidegger afirmava que l’afany de tenir en tot moment novetats és un mecanisme d’evasió i de distracció, una forma d’omplir el temps de conversa inútil i no de profund silenci. Les vegades que al llarg del dia mirem el mòbil sense cap necessitat són una evidència d’aquesta teoria. I això cal sumar-hi l’acceleració de la societat actual i la socialització de les noves tecnologies. Si a inicis de segle una notícia tardava 24 en caducar, avui potser és qüestió de segons. Però també, cal tenir en compte la victòria de les emocions per sobre de la raó. Les coses noves, per definició, ens captiven. La qual cosa significa, des del punt de vista material, la pèrdua de certs valors: durabilitat, qualitat o sostenibilitat. Si abans un cotxe durava 25 anys, avui un mòbil en dura cinc, però, bo i així, el canviem cada tres. Si no sabem discernir respecte les novetats, poden ser moltes les pèrdues. Som realment conscients de quina societat genera la novolatria?
La novolatria
