Badalona obrirà a finals de setembre el primer menjador social de la ciutat. Aquest servei atendrà 250 persones i generarà diversos llocs de treball per a discapacitats intel·lectuals.
Badalona era fins ara una de les poques ciutats catalanes que no disposava d’un menjador social. En algunes localitats han estat creats per les pròpies institucions municipals o per entitats socials, aquest és el cas del darrer que s’ha obert just aquest agost a Montcada i Reixach entre l’Ajuntament, la Creu Roja i “La Caixa”, o en altres llocs hi ha centres de llarga tradició històrica, com és el cas dels Menjadors de Sant Joaquim de Mataró. El menjador de Badalona, però, serà especial, perquè la seva concepció s’allunya de l’esperit caritatiu que llastrem des de l’almoina medieval – lloable, però caduc- i s’aproxima al concepte modern d’empresa.
La idea de crear un menjador social a Badalona sorgeix de la iniciativa privada, concretament de l’associació sense ànim de lucre Alvent, fundada el 2006 amb l’objectiu de fomentar llocs de treball per a persones amb dificultats intel·lectuals. Només aquest fet ja dóna una doble objectiu al menjador badaloní que el distingeix de la resta: oferir cada dia un àpat a 250 persones amb dificultats econòmiques, però també, crear llocs de treball per a persones amb aquestes limitacions. Es preveu que en el futur menjador aquests joves facin tasques de manteniment i de servei als clients.
També hi ha una altra característica que el distingeix aquest projecte. L’administració només ha intervingut en aquesta aventura en la contractació dels locals. La seu del menjador, segons un contracte firmat a finals d’aquest juliol entre l’Institut Català del Sòl (Incasòl) i l’associació Alvent, seran dos locals d’un total de 403 m2 ubicats a l’avinguda d’Alfons XIII del barri de Sant Roc. La Generalitat ha concedit aquest espai a l’entitat a un preu de lloguer social molt reduït: 250 euros al mes durant cinc anys. En aquest moment estant adaptant el local a les condicions necessàries perquè sigui agradable als clients. Des d’Alvent volen que la imatge sigui de restaurant, taules individuals, bon menjar i bon servei, perquè cap usuari tingui la sensació que es troba en un menjador social o que no se’l tracta amb suficient dignitat. El problema és que aquesta transformació té un cost en obres de 75.000 euros, i ara només disposen de 20.000. Per això durant aquesta tardor pretenen fer diversos actes per recollir donatius a fons perdut i garantir el pagament inicial de l’obertura, ja que en el dia a dia aquest el projecte és sostenible sense subvencions. En aquests actes buscaran la col•laboració de grans empreses i el petit suport dels ciutadans.
I aquest és el tercer element destacable d’aquesta iniciativa. Des d’Alvent asseguren que ells no són cap oficina de serveis socials i es mostren contraris a la cultura de la gratuïtat perquè genera abús. Per això, a diferència d’altres centres oberts recentment, el preu del menú en aquests menjador social serà de 3,50 euros. Els serveis socials o entitats socials de la ciutat distribuiran tiquets d’aquest cost i altres persones amb dificultats (jubilats, famílies nombroses amb problemes, pensionistes, aturats…) pagaran directament al restaurant. S’ha pogut establir aquest preu tan baix gràcies a un conveni entre Alvent i l’empresa alimentària Aramark, que es farà càrrec de la qualitat del servei. I, com que aquesta marca internacional s’ha involucrat al projecte per una qüestió de responsabilitat social empresarial, encara queda de cada menú un petit marge de benefici per pagar el lloguer i els treballadors.
A partir de setembre veurem com aquest projecte es fa realitat, però ara per ara ja és una mostra de com es poden fer coses en l’àmbit social des d’un nou prisma: sense estar pendents de les subvencions, oferint a les empreses projectes socials viables i ben construïts a través dels quals poder projectar una imatge de responsabilitat social, mirant l’ajuda als més desfavorits com un empresa (rendibilitat, beneficis, inversions…) i no com una acció caritativa i paternalista, no fomentant la cultura de la gratuïtat que mata el valor de l’esforç, i, al mateix temps, creant llocs de treballs. En definitiva, un projecte que no ha omplert pàgines de diaris, però que cal tenir molt en compte.
