Hi ha moments en què els esdeveniments importants sovintegen tan que no tenim temps de pair-los, ni de cercar explicacions racionals del perquè succeeixen.
Veiem alguns exemples d’aquest estiu. El nomenament d’un personatge tan ignorant i cretí com Donald Trump com a candidat a la presidència dels Estats Units. El resultat del Brexit que sorprengué fins i tot als que el proposaven. Les represàlies autocràtiques del president turc Erdogan. Un fort sorgiment del terrorisme a Europa. La guerra a Síria segueix. Milers de refugiats continuen ofegant-se a la Mediterrània…
Sembla que el món està fora de control. Diner i poder van lligats de la mà i prenen les grans decisions, però també afecten ideo-logies perverses, revenges d’humiliacions, gent trastocada, hiperlideratges ambiciosos. David Cameron va voler resoldre amb un referèndum, els problemes que tenia per dominar el partit conservador; el resultat, una catàstrofe d’enormes conseqüències. Erdogan ha volgut aprofitar el fracassat cop d’estat per aconseguir un il·limitat poder personal.
És evident que no hi ha un ordre polític i econòmic mundial. Tothom va a la seva. L’ONU, com a institució pacificadora mundial, ha fracassat i el G-20, que reuneix les grans potencies mundials, ens té acostumats a la pura retòrica. Els dirigents de la UE estan sotmesos a les regles del capital i ignoren el benestar social. Per sort, gràcies a l’esforç de molts ciutadans i d’institucions, majorment voluntaristes, també hi ha progrés i es pal·lien molts sofriments. Cal admirar i donar suport a ONG’s com ACNUR, Metges sense Fronteres; Pro Activa Open Arms de Badalona i tants d’altres.
Els ciutadans ens hem de mobilitzar i aixecar les nostres veus. Cal que amb les nostres accions i el nostre vot contribuïm, a que a les institucions polítiques catalanes, espanyoles i europees, hi hagi una majoria política progressista que s’interessi realment pel progrés social individual i col·lectiu. Quedarà tot en un bon propòsit d’estiu?
La nostra veu
