A la dècada dels trenta, EUA va viure el primer cas de refugiats climàtics ben documentat. Després, n’han vincut molts més. La mostra ‘The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la’, al Museu de la Vida Rural de L’Espluga de Francolí, en parla.
Amb el nom de Dust Bowl, literalment “conca de pols”, es va batejar un dels pitjors desastre medioambientals que ha viscut els Estats Units i el primer cas de “refugiats climàtics” ben documentat. A la dècada dels anys trenta, una important sequera va afectar les grans planes que s’estenen des del golf de Mèxic fins a Canadà. El sòl, completament sec, era aixecat pel vent i provocava grans ventades de pols.
A aquest fet climàtic, cal sumar-li els efectes de la desmesurada ambició humana, és a dir, una explotació descontrolada de la zona. Durant decennis es va aplicar una agricultura extensiva sense rotació de conreus, guarets, conreu de cobertora o altres tècniques per evitar els processos d’erosió eòlica. Els immigrants europeus es van instal·lar a la zona desplaçant o aniquilant les comunitats indígenes del territori i van substituir la vegetació i els cultius autòctons. A més, aquest canvi en el medi va coincidir amb la pràctica total desaparició dels bisons, factor regulador de la vegetació, caçats indiscriminadament pel valor de la seva pell.
En els anys trenta, tot això va esclatar. El Dust Bowl va multiplicar els efectes de la Gran Depressió a la regió i va provocar el major desplaçament de població en un espai tan curt de temps en la història dels Estats Units. Tres milions d’habitants van deixar les seves granges durant la dècada de 1930, i més de mig milió va emigrar a altres estats, especialment cap a l’oest.
Al Museu de la Vida Rural
Aquest episodi de la història dels Estats Units, perfectament documentat gràcies a les fotografies de Dorothea Lange i Arthur Rothstein, és el punt de partida de la mostra The Dust Bowl. Quan la natura es rebel·la, que fins el 30 de juny es pot veure al Museu de la Vida Rural de L’Espluga de Francolí. Una exposició que versa sobre els refugiats climàtics, les seves causes i els problemes que es deriven de la seva situació. Un concepte inicial que actualment avui ja és motiu de debat a nivell internacional: “Actualment el concepte de ‘refugiat climàtic’ encara no està consensuat, perquè entre altres coses, compromet els estats”, explica Albert Carreras, cap de col·leccions del Museu de la Vida Rural, de la Fundació Carulla.
Aquest, però no és un problema del passat. Prenent el Dust Bowl com a cas paradigmàtic, a l’exposició també es presenten sis casos de refugiats actuals o que ho seran en un futur molt proper a causa del Canvi Climàtic. “És el cas del Sudan, on es calcula que d’aquí a trenta o quaranta anys tindran una temperatura mitjana de 42 graus i gran part de la població haurà d’emigrar; l’assecament del llac Poopó a Bolívia, el de les illes del Pacífic Sud; el de certes poblacions d’Alaska; o el de Síria, on a més de la guerra, la sequera està jugant un paper determinant en la migració del a població”, explica Carreras.
En definitiva, una mostra que des del passat ens adverteix d’un problema de present i de futur, que desperta consciències i que ens recorda que els refugiats climàtics són un problema de tots.
