Alguns recordem quan miràvem la televisió en blanc i negre, amb un parell de canals i la ‘carta de ajuste’, conceptes que avui poden sonar molt estranys. Després va venir el color, un tercer canal català i l’explosió progressiva del mitjà, que continuem vivint avui, encara, amb fronteres que les noves tecnologies han tornat imprevisibles. La petita pantalla ha esdevingut el Gran Germà d’Orwell que ens controla des de les parets de les nostres llars. L’evolució d’aquesta forma de poder ha esdevingut global i ocupa canals de les nostres vides que fins ara semblaven impossibles. I el que ens deu faltar per veure… La televisió pot emocionar-nos, fer-nos solidaris, sentir empatia i odi, connectar-nos amb éssers que estan a moltíssima distància. La televisió trenca barreres i ens fa més humans, mentre ens venen productes de tot tipus. De nosaltres depèn l’ús que en fem. No és fàcil, però, perquè a l’altra banda hi ha adversaris poderosos i amb interessos obscurs molt definits.
La màquina més poderosa
