Una definició clàssica de justícia és la del jurista romà Ulpià, que considera justa la decisió que dona a cadascun el que li pertoca. La justícia sol representar-se amb una balança, pel que simbolitza d’equilibri entre dues raons, no decantant-se més per una que per l’altra.
Avui parlem de si és o no justa l’actual situació dels empresonats arran del Procés, enfrontant dos conceptes: justícia i legalitat. Uns entenen que l’actual situació deriva de la legalitat vigent i sostenen que si les lleis possibiliten aquesta situació d’empresonament és just que sigui així. Altres pensem que aquestes mateixes lleis permetrien que no estiguessin empresonats i que no s’incompliria cap llei si el jutge n’acordés la llibertat.
Les lleis i les normes de comportament pretenen ser justes, però aplicades al cas concret, a vegades no ho són perquè no tot el que es decideix per aplicació d’una norma ha d’esdevenir just: perquè una altra norma preveu una resposta del tot diferent a un supòsit pràcticament idèntic o perquè una mateixa norma es pot interpretar en sentit totalment oposat. I és aquí quan entra en joc a l’hora de parlar de justícia l’equitat, que el diccionari de la llengua de l’Institut d’Estudis Catalans defineix d’una manera impecable, en la línia del que vinc exposant: “Adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals”.
Els jutges disposen de llibertat per aplicar-la i ho preveu el Codi Penal, donant-li la possibilitat de demanar al Govern que es derogui o modifiqui algun precepte o es concedeixi l’indult quan l’aplicació rigorosa de la llei castiga quelcom que, a criteri del mateix jutge, no ho hauria de ser o quan la pena resulti excessiva atès el mal causat.
Per la seva pròpia naturalesa, la feina de l’advocat és defensar a una d’aquelles parts de la balança, tenint en compte que hi ha qui defensa la postura contrària. Aquesta parcialitat pot entrar en conflicte amb l’ètica. En el nostre ordenament és permès que es guardin o amaguin documents, arguments o proves que puguin perjudicar al client, considerant-se deontològicament correcte en valorar que la principal tasca de l’advocat és vetllar pels interessos que la defensa ostenta. En altres sistemes, com en l’anglosaxó, l’advocat que amagui dades o informacions que puguin privar al Tribunal de conèixer tots els elements necessaris per a la finalitat de fer justícia, pot ser expedientat disciplinàriament.
Sembla clar que serà més fàcil prendre la decisió justa com millor es conegui la veritat, però és un dret constitucional no confessar-se culpable: l’acusat no té obligació de dir la veritat i no ha de demostrar que és innocent, sinó que qui l’acusi haurà de demostrar que és culpable i que la seva forma d’actuar és coincident amb la del delicte que descriu el Codi Penal. De la discussió actual sobre els empresonaments dels polítics i els Jordis, quines són les accions concretes que s’ha provat que s’han comès?
Questió de proporcionalitat
En conseqüència, la justícia haurem de buscar-la en la proporcionalitat del càstig, que els jutges imparcials determinaran segons el marc que el Legislador, a través del Parlament, que és la representació del poble, assenyali. Un càstig pot pretendre reprimir conductes, instruir sobre el Bé i el Mal, fer pagar el dany causat, reparar com en el cas de la multa o els treballs en benefici de la comunitat compensant a la resta de ciutadans o rehabilitar amb la finalitat que l’infractor reconsideri la seva manera d’actuar i li serveixi per adonar-se que ha d’adequar el seu comportament a les normes de convivència dels seus conciutadans. Lamentablement es relaciona pena amb presó, però el més trist és que la presó no tan sols no ha aconseguit aquelles finalitats sinó que segurament propicia tot el contrari.
En conclusió, la Justícia del càstig radica en què aconsegueixi recuperar l’equilibri i la proporcionalitat entre legalitat, equitat, ètica, veritat i llibertat, evitant així la marginació del delinqüent i que, per contra, el resocialitzi. Si aconseguíssim això, segurament ens acostaríem més a aquest món més just, desitjat per tots.
Josep Masó és advocat i especialista en dret penal
