A l’escola aprenem moltes coses i després, quan som més grans, en funció de les nostres inquietuds, incrementem els nostres coneixements. Una de les matèries troncals del nostre aprenentatge és la història. Cal saber d’on venim, quins són els nostres orígens, els nostres avantpassats, quins són aquells esdeveniments que han possibilitat que avui nosaltres estiguem aquí. Ens interessen el fets passats i volem estudiar les seves repercussions. És cert que hi han diferents interpretacions davant dels mateixos esdeveniments, però això és el que ha de possibilitar el diàleg, per acostar-nos el més objectivament possible a les coses que van passar. No tots som historiadors, ni tenim l’obligació de conèixer i saber les coses que van esdevenir en el passat i que donen raó de moltes coses que vivim en el present, però no podem obviar les dades que ens dona la història si volem viure en el moment present.
D’altra banda, moltes persones saben i tenen referències del fets esdevinguts en el segles passats, però desconeixen els fets més recents de la seva pròpia història. Desconeixen els nom dels seus besavis, de quina manera vivien, o simplement ignoren com es van conèixer els seus pares. No saben l’origen del nom dels carrers de la seva ciutat o moltes coses que són pròpies de la seva vila i de la seva cultura. Si perdem aquests referents més propers acabarem per no saber qui som ni què ens passa, doncs la història és una dels millors mestres de la vida.
Quan anem a un país o a una ciutat visitem els seus carrers, els seus monuments, aquells llocs que les guies turístiques ens assenyalen com a emblemàtics. Però si no hi ha ningú que ens acompanyi, aquelles pedres o estructures podran agradar-nos més o menys, però no ens aportaran res de nou. Són pedres mortes que no parlen, només expressen el seu valor estètic. El mateix podem dir de les ciutats on vivim o de les cases que habitem. Hem de ser capaços d’escoltar les pedres vives, aquelles persones que encara conserven la memòria històrica per apreciar en la seva justa mesura el carrer on visc o la casa que habito.
Avui hem perdut una certa capacitat de fer preguntes i preguntar és la manera més senzilla d’aprendre. Si ja no tenim preguntes a fer voldrà dir que ja ho sabem tot o que simplement no ens interessa res. Entusiasmar-se pel moment present ens ha de portar a tenir moltes preguntes sobre el passat. Preguntar pel passat serveix per entendre el present. L’oblit de la història ens portaria a viure amb indiferència els fets presents i a perdre capacitats per entendre les coses que vivim i que formen part de la nostra vida.
