L’home, des que és home, busca la felicitat. Diuen que la mort més trista és la d’aquell que es mor sabent que no ha viscut. Tothom desitja viure la vida de què disposem de forma planera, amb joia, sense gaires maldecaps, amb salut, prosperitat…. en definitiva, amb felicitat. Però que s’amaga darrera aquesta paraula de gran importància emocional però d’ús quotidià completament banal? Podem ser, com conclouen els contes de fades, “per sempre feliços”? La felicitat és una utopia o un desig? Les llibreries i les biblioteques estan plenes de volums sobre aquest tema i el 2006 dos dels títols més venuts parlaven d’aquesta temàtica. Davant aquest allau d’informació, cal reflexionar pausadament, però no convertir la recerca de la felicitat en l’objectiu inassolible de la Humanitat.
Potser, mentre intentem descobrir el secret de la felicitat, mentre visitem psicòlegs, consumim manuals d’experts sobre el tema, provem receptes miraculoses i sentim gelosia dels altres perquè, segons els nostres ulls, comparativament sempre ens semblen més feliços que nosaltres… la vida passa i ens perdem petits moments de felicitat com ajudar algú que ens necessita, estimar i sentir-se estimat, agafar la mà de la nostra parella, conversar amb un amic, observar com dorm tranquil un fill, veure en silenci una sortida del sol… Al llarg d’una vida milers de moments, petits instants o períodes llargs, ens poden aportar felicitat. Potser alguns, al final del camí sumaran totes aquestes petites dosis de felicitat i encara creuran que no han estat suficientment feliços i potser sigui així, però com a mínim no hauran contemplat com els passava per davant la vida mentre ells buscaven inútilmenten llibres d’autoajuda la felicitat absoluta.
