Actualment la diversitat d’aquesta institució és tan gran que costa fer-ne una definició. Què és una família?
Antonio Fornés: Institució natural o econòmica?
Malgrat el que pugui semblar, no són pocs els filòsofs que s’han mostrat crítics amb la institució de la família. De fet, el pare de la filosofia occidental, Plató, a La República, es va considerar partidari d’acabar amb la família, i de fet va arribar a proposar una espècie de sistema comunista exacerbat en el qual no s’establiria cap vincle familiar entre homes i dones, i on els nens estarien a cura de l’Estat. Per al gran pensador grec la família és el nucli sobre el qual s’assenta i construeix el concepte de propietat privada, i derivat d’ell, l’egoisme i l’avarícia. La proposta platònica resulta absolutament excessiva, però la seva reflexió al respecte del paper de la família en l’economia no és cap tonteria.
Amb tot, probablement, la majoria de nosaltres segueix pensant que la família és una institució “natural”, inevitable en l’ésser humà. Considerar la família des d’aquest punt de vista és un error, ja que no hi ha “institucions naturals”: totes elles responen en realitat a raons de pura supervivència i millor aprofitament de les possibilitats econòmiques a l’abast de l’home. Una altra cosa, és que, per assegurar la seva permanència, tendim a embolcallar-les en el tabú i el dogma pseudo-religiós. En referència a això, no deixa de resultar una paradoxa que malgrat que per al cristianisme ortodox la família constitueix un pilar fonamental de la societat, Jesús mai es va casar, i per contra, va trencar amb la majoria de tabús socials de l’època sobre la situació de la dona.
Acabem amb unes línies d’una carta que un conegut pensador va enviar al pretendent de la seva filla: “Abans d’establir definitivament les seves relacions amb Laura, necessito serioses explicacions sobre la seva posició econòmica. No he posat abans aquesta qüestió sobre la taula perquè al meu parer, la iniciativa hauria d’haver estat de vostè”. Qui va ser l’autor d’aquesta carta? Algun burgès religiós i reaccionari? Doncs no, la va escriure ni més ni menys que Karl Marx. Quina sorpresa, oi?
Considerar la família com una ‘institució natural’ és un error, totes responen a raons de supervivència i a un aprofitament de les possibilitats econòmiques
Albert Botta: No simplificar allò complex: família o famílies?
Tirem pel dret i fem única la nostra concepció de família? Prendre per real allò que pensem o desitgem és wishfull thinking. El nostre biaix cognitiu ens fa acceptar sense revisar-ho allò que confirma les nostres conviccions. En el nostre internet sovint només ressonen les idees d’un cercle d’afins? Ens deixem engalipar amb postveritats que fan una tria manipuladora de fets? Lee Mcintyre descriu (Posthuth, 2018) mecanismes per a fer passar prejudicis i estereotips com a veritats.
Malament rai si es simplifica el que és complex, variat i obert. Mirem de fer abstracció de vivències i referències personals, deixar el confort de la pròpia cova mental i avançar en la intempèrie. No es tracte de veure el món per un forat i atènyer l’esperit absolut de Hegel, fent aquell cim del tot el racional és real, i tot el real és racional. Però endeguem l’exercici incert de recomposar el mirall de la veritat d’Espriu, mirall esmicolat en fragments petitíssims a l’origen dels temps, amb cadascun dels bocins reflectint una engruna d’autèntica llum.
L’antropologia descriu els tipus de família segons temps i cultures. A Occident, la família com a unitat de subsistència econòmica va deixar pas a la família com a unitat de consum. La demografia mostra ple de tipologies (vegi’s, a tall d’exemple, apuntesdedemografia.com): la vida urbana incrementa la casuística i la variabilitat de rols. La relació familiar s’inscriu en l’entramat humà de naturalesa, afectivitat i cultura.
En analogia als gens (unitats d’informació biològica), Dawkings denomina mems a les creences, costums, idees (unitats d’informació cultural) transmeses per imitació, ensenyament, i assimilació, sota l’influx de la cultura dominant. La família és un mem replicant, que evoluciona de generació en generació. Nucli dur d’aprenentatge de valors, afectivitat, emocions, solidaritat i identitats?
Més enllà d’això, mai pot invocar-se un punt fix per acotar què és família i què no ho és.
La família és un mem replicant, que evoluciona. Nucli dur d’aprenentatge de valors, afectivitat, emocions i identitats?
