Ludwig van Beethoven va morir el 1827 deixant inacabada la que havia de ser la seva desena simfonia. Fa uns dies, els mitjans de comunicació es feien ressò d’una notícia: la intel·ligència artificial ha pogut completar la peça que el geni alemany va deixar sense finalitzar. A partir d’uns compassos i manuscrits que Beethoven va deixar incomplets, un algoritme ha formulat una proposta que, en teoria, podria ajustar-se a la idea que el compositor tenia en el seu cap. L’Orquestra Simfònica de Bonn, ciutat natal de Beethoven, ha estrenat aquesta desena simfonia completada per un ordinador.
Aquest exercici de reconstrucció musical, amb l’assessorament d’un grup de musicòlegs, ha suposat també un esforç psicològic de posar-se en el cap i la pell del compositor. Més enllà de l’encert del resultat, l’experiència obre de nou un debat: seran capaces les màquines de suplir algun dia l’instint de la creativitat humana?
De fet, la capacitat dels robots i la intel·ligència artificial de realitzar activitats que considerem creatives ja s’identifica amb el concepte de ‘creativitat computacional’, que estudia el desenvolupament d’un programari que mostri comportament creatiu. Fins ara s’ha aconseguit que els ordinadors pintin quadres, escriguin poesia o componguin cançons. El cas Beethoven va una mica més enllà, ja que la màquina va ajustar-se a la mentalitat d’un artista àmpliament reconegut.
Per això, els partidaris de la ‘creativitat computacional’ defensen que no es tracta només d’ensenyar les màquines a fer coses originals, sinó que amb aquesta disciplina també podem investigar i saber més sobre els mecanismes creatius del nostre cervell, així com simular i reconduir la creativitat en benefici de la societat.
Entre els escèptics, els arguments se centren a remarcar el factor humà que s’entén implícit en les activitats artístiques. En el cas de Beethoven, per exemple, les veus crítiques asseguren que una màquina mai pot reproduir l’impuls creatiu, la necessitat de l’artista d’expressar-se, en aquest cas a través de la música.
La intel·ligència artificial avança, i la distopia imaginada per Philip K. Dick al seu famós relat Somien els androides amb ovelles elèctriques? –robots amb un aspecte i reaccions emocionals tan humanes que no es poden diferenciar de les persones– cada dia sembla més a prop.
