L’historiador recorda el filòsof prussià que va sentenciar: “El savi pot canviar d’ opinió. El neci, mai”.
Immanuel Kant (1724-1804), nascut a Königsberg, l’actual Kaliningrad russa, va ser sens dubte una de les ments més preclares de l’època de la Il·lustració, època en què Europa va viure els canvis polítics de la denominada Revolució Francesa. És considerat el primer i el més important representant del “criticisme” i com un dels pensadors més influents del nostre continent i de la Filosofia Universal.
El “criticisme” va irrompre en el pensament europeu amb l’objectiu d’acabar amb la polèmica existent llavors entre el dogmatisme (que enarborava la plena capacitat d’arribar al coneixement de la realitat) i l’ “escepticisme” (que manifestava la impossibilitat d’arribar al coneixement segur d’aquesta realitat). Així el criticisme considerava que tot coneixement és provisional, subjecte a canvis, a noves interpretacions i a revisions continuades, admetent que el que sempre s’ha considerat cert pugui ser realment fals, sense matisacions.
Una frase atribuïda a Kant resumeix una bona vessant del seu pensament: “El savi pot canviar d’opinió. El neci, mai”. Sovint diem –sense acabar d’acceptar-ho del tot- que “rectificar és de savis” i que és necessari evolucionar raonablement davant la innegable successió històrica de paradigmes econòmics, socials, polítics i culturals… considerats erròniament inamovibles, inapel·lables o definitius.
Magnífica lliçó, la de Kant. Els homes som sovint tossuts, obstinats, saberuts… tendenciosos, parcials. Abusem del convencionalisme inalterable, del subjectivisme particular, del partidisme absurd… quan el món d’avui exigeix més que mai acceptació de les mancances pròpies i assumpció de les deficiències personals. En tot cas, ens agrada criticar, moltes vegades sense massa argumentacions fonamentades i ens dol ser criticats amb contundència perquè en el fons som manifestament hipersensibles.
Sembla que els humans perseguim un únic objectiu: mantenir el nostre posicionament social sense massa contemplacions i sense haver de baixar del pedestal on hem estat prèviament enlairats. Segur que hi esteu d’ acord.
