Aquesta història és recent, però no deixa de ser una experiència extraordinària. En primer lloc, és una lluita femenina, feta per dones però oferta a tota la seva societat. En segon lloc, es dóna en un indret del món on la conflictivitat perdura des de fa més anys que enlloc al planeta: Israel i Palestina. En tercer lloc, com poques vegades, coincideix una convergència de dones de diferents tarannàs: provenen de les tres religions presents al lloc, és a dir, jueves, musulmanes i cristianes. Aquesta és una història de dones pacifistes, fartes de perdre els seus fills, i de viure en contínua violència i odi en els seus territoris. Busquen la pau i la coexistència que els permeti conviure en la diferència, cansades de morir i matar-se, d’abatre a l’enemic que és el propi veí.
Han decidit deixar de viure instal·lades en la perversió d’una guerra activa des de fa setanta anys, i sense un sol avenç segur envers una pau duradora i fructífera. Senten que generacions i generacions de joves viuen, creixen i moren en un context extremadament violent i sense esperança. Víctimes a tots costats. Dones que són, en la seva majoria, mares dels que han mort o han provocat morts. Finalment, les dones són les que s’uneixen tipes que els homes no hagin estat capaços de resoldre-ho, ans al contrari: en ocasions, incrementen la confrontació i la violència. Women Wage Peace (Dones Actives per la Pau) va constituir-se l’estiu de 2014 amb motiu dels bombardejos israelians sobre Gaza i els atacs palestins, que van generar més de dues mil víctimes mortals.
Les dones, davant la falta de diàleg i voluntat política per a trobar fórmules de superació de la greu situació humanitària i de conflictivitat, van decidir fundar aquesta organització per tal de forçar els polítics a dialogar i transformar el conflicte. Entre les seves accions, destaquen les Marxes de l’Esperança, on centenars de dones palestines i israelianes –cristianes, musulmanes i jueves–, vestides de blanc i acompanyades de cantautores locals de renom van recórrer durant setmanes diferents parts del territori per a denunciar la seva causa i forçar al diàleg, l’entesa i una sortida per a la pau. I van reivindicar: “no podem comptar amb els homes per a fer la pau, hem de fer-ho per nosaltres mateixes!”.
