La declaració conciliar Nostra Aetate va marcar un punt d’inflexió entre l’Església catòlica i el judaisme, així com un canvi de paradigma en l’enfocament que tenia el cristianisme vers les altres religions no cristianes.
El text va ser aprovat el 28 d’octubre del 1965 durant la celebració del Concili Vaticà II, i va néixer després que alguns sacerdots demanessin una revisió del tractament teològic que el catolicisme donava al judaisme. No tots els membres de l’Església catòlica, però, van veure amb bons ulls aquest document. La condemna de l’antisemitisme i el rebuig a l’odi i la persecució dirigits contra els jueus són alguns dels elements que contempla la declaració.
Aquest esdeveniment històric, impulsat durant el mandat del papa Pau VI, iniciava un camí cap al diàleg i la reconciliació entre les diferents religions d’arreu i trencava amb la vella mirada prepotent de l’Església catòlica cap al món. Una mica abans, el 1963, ja s’havia impulsat la creació d’un Secretariat pels no cristians que, a partir del 1988, va ser anomenat Consell Pontifici pel Diàleg Interreligiós.
Els antecedents inicials, però, cal trobar-los encara una mica més lluny. La consciència cristiana entorn de l’antisemitisme va agafar importància a l’inici del segle XX. En concret, l’any 1938, quan Hitler ja havia iniciat l’ofensiva contra els jueus, el Papa Pius XI va afirmar que els cristians no podien formar part d’aquella barbàrie: “Nosaltres som espiritualment semites”.
Poc després de la Segona Guerra Mundial, les Amistats judeocristianes, una societat conformada per jueus, protestants i catòlics, van publicar una declaració que serviria com a guia per l’ensenyament cristià i per no deduir de l’Evangeli interpretacions que fomentessin el menyspreu al poble jueu.
Malgrat aquest gir i tots els passos assolits al llarg del segle, el canvi de rumb no es va fer realment visible fins al 1986, quan el papa Joan Pau II va visitar una sinagoga a Roma, i va ser rebut pel rabí Elio Toaff amb una abraçada que simbolitzava l’agermanament de les dues religions.
Justament aquest mateix Papa, l’any 2000, va demanar disculpes als jueus per l’odi ocasionat, i va deixar clar que no es podia culpar de la mort de Jesús a la creu als jueus com a poble.
Un llegat que va obrir camí
Tot i que la declaració Nostra Aetate feia referència en bona part als jueus, també apuntava l’establiment de noves relacions amb els musulmans, els budistes o els hindús i la promocio dels valors comuns de la justícia social, la pau i la llibertat. Per exemple, reconeixia la saviesa de les religions orientals, sobretot en la seva set inesgotable de coneixement. I, respecte de l’Islam, el document destacava que cristians i musulmans creuen en un mateix Déu i subratllava el que tenen en comú.