Si valor és allò que dona vida i estímul per a la salut “integral”, un d’aquests valors és la gratitud. Saber dir ‘gràcies’. A tothom, àdhuc a l’enemic. Paradoxa o oxímoron? L’enemic és sempre una persona. I tota persona té la seva dignitat.
Gratitud ve del llatí que té el sufix tud, que indica una qualitat; i gratus que vol dir agradable, ben rebut, agraït. Per tant, qui exerceix la qualitat, l’acció de saber allò que és agradable, bo, satisfactori, diu ‘gràcies’. Però aquest valor no cau del cel, com no cau del cel, res. Tot s’aprèn. És un treball de tot ésser humà. I saber dir ‘gràcies’ és un aprenentatge que entra per osmosi, no només per indicacions paternes: “Digues gràcies”, quan els pares mai ho diuen i no ho fan. I l’arrel última de gratitud ve de l’indoeuropeu: elogi. Dir gràcies és elogi a la persona que fa quelcom beneficiós per a mi. Però, fruit alhora, d’un reconeixement interior. Si només són paraules obligades, no té efecte com a valor.
El valor de la gratitud és universal, ja que en totes les cultures hi ha paraules i gestos que serveixen per reconèixer les bones gestes dels altres. A part de la paraula gràcies en els diferents idiomes, expressem agraïment amb algun gest (un somriure, una lleugera inclinació de cap, un gest amb la mà…i la creativitat de cada persona). L’osmosi o aquesta connexió es pot projectar a totes les persones que ens envolten. Així mateix, el fet que ens sentim agraïts té un efecte al nostre interior. Els que no experimenten aquest sentiment són éssers humans desagraïts. Val la pena recordar que hi ha una dita castellana:”És de ben nascut ser agraït”.
Però, malauradament, la memòria humana és molt fràgil, desagraïda, egoística i autista. Quantes festes nacionals amaguen massacres. Recordar allò que es va fer “bé”, amagant les destrosses humanes. I és un fet actual que caldria revisar. Un exemple, la revisió que França fa de Napoleó, l’intocable.
I per altra banda, avui dia, per les neurociències sabem que quan generem sentiments de gratitud en els nostres pensaments, activem el sistema de recompensa del cervell, situat en una àrea anomenada nucleo accubens. Aquest sistema s’encarrega de les sensacions de benestar i plaer en el nostre cos. Quan el cervell identifica que passa alguna cosa bona, que hi ha coses en les nostres vides que mereixen un reconeixement i estem agraïts per això, allibera dopamina; un neurotransmissor important que augmenta la sensació de plaer. Per tant, les persones que expressen gratitud viuen en alts nivells d’emocions positives, satisfacció amb la vida, vitalitat i optimisme. Fer actes desinteressats i sincers conté una recompensa psicosomàtica. D’ací també un valor dels valors: la salut física i emocional.
Hi ha una gran psicoanalista, Melanie Klein (1882-1960), que té un preciós article, el títol del qual és “Enveja i gratitud” (1952). Arriba a la conclusió que l’enveja en atacar les relacions primerenques, bàsicament amb la mare, és un dels factors més poderós que mina els sentiments d’amor i gratitud. De la llar emergeix l’escala de valors.
I ara en lloc de fer consideracions abstractes, especulatives o argumentades, prefereixo passar a esmentar algunes cites que ens ajudin a comprendre la gratitud, com un valor fonamental a la vida per a créixer, madurar i establir bones relaciones:
Res és més honorable que un cor agraït. (Sèneca)
Fes ús de la gratitud com una capa i aquesta cobrirà cada racó de la teva vida. (Rumí)
Si la sola oració que vas dir en tota la teva vida va ser gràcies”, això ja seria suficient. (Mestre Eckhart)
L’essència de tot formós art és la gratitud. (Nietzsche)
La gratitud és un deure que cal pagar, però que ningú té el dret d’esperar-lo. (Jean Jacques Rousseau)
La gratitud no és només la més gran de les virtuts, sinó la mare de totes les altres. (Marcus Ciceró)
La ingratitud és l’essència de la vilesa. (Emmanuel Kant)
La ingratitud és la filla de l’orgull. (Michel de Cervantes)
La gratitud és la memòria del cor. (Jean Batiste Massieu)
Actua amb amabilitat, però no esperis gratitud . (Confuci)
El somriure és un raig de llum a la cara. (Thackeray)
Certes coses poden copsar o capturar la teva mirada, però mira només les que poden capturar el teu co. (Proverbi sioux)
I finalitzo amb una dita alemanya: “El temps és capaç de destruir tot allò construït i la llengua tot allò que encara està per construir”. I així com la paraula agraïda pot salvar moltíssimes coses, l’enveja ho pot destruir tot.
I sense persones no hi ha valors. Les persones poden fallar, no així els valors.
A més a més, la gratitud és una gran vacuna contra el pessimisme, la depressió i més en temps pandèmic. Que la nostra memòria no sigui fràgil ni oblidadissa sinó rica de gratitud. És molt sa.
