Des que el 2006 es va crear la Coordinadora de Pastorets, el mataroní Josep Maria de Ramon m’és el president. Agrupa 47 representacions d’aquesta obra, les quals mouen 5.000 persones i tenen 60.000 espectadors. De Pastorets, però, se’n fan un centenar llarg arreu de Catalunya.
El primer contacte de De Ramon amb els Pastorets, concretament els de Mataró, va ser als set anys, a la Sala Cabañes. Des de llavors ha fet d’home serp, de Somiel, d’Asverus, de Naïm, de Satanàs, de Jonàs i de Mataties. Enguany, com a avar, recitarà aquella frase: “No omplen la bossa les benediccions del cel”. Només ha dirigit els de Mataró però ho ha fet en tres períodes diferents, després d’haver començat en tasques de direcció amb vint anys, en els anomenats moviments de masses. Ha dirigit altres muntatges de teatre convencional i teatre de carrer, com Blancaneus, la Cavalcada de Reis o el Dimecres de Cendra.
Quin sentit té que existeixi una Coordinadora de Pastorets de Catalunya?
El 2006, quan hi va haver el primer contacte, vam veure que si ens trobàvem, hi havia moltes coses a compartir; experiències i com solucionar problemes. Coses tan concretes com el problema de les fotos en un espectacle i d’altres més tècniques, com la presència del foc a l’escenari o la il·luminació. Sorgien comentaris com: la tecnologia led en il·luminació està molt en voga, algú en sap res? Per què no fem una jornada per saber si interessa? Detectem necessitats i es canalitzen per a poder compartir coneixement. També des d’un punt de vista legal, tot el tema de les assegurances, la nova llei sobre associacions… També des d’un punt de vista artístic: com dirigir, com millorar l’apartat musical, de gestió de la gent… Els propis actors, veuen que en altres llocs hi ha hent molt potent fent-ho.
Hi deu haver també tot un altre conjunt de coses més vinculades a la reflexió.
Sí, sí, és clar, coses més de tipus conceptual. Poder parlar de fer Pastorets, per exemple, perquè tothon en feia però hi havia una mica sensació de rara avis, de “si ho fem potser és perquè som de poble…”. Però clar, quan els de Balsareny veuen que a Calaf també són com ells i que a Girona o a Mataró tenen les mateixes mancances i necessitats que jo, la percepció sobre un mateix, canvia. Trobem que estem en sintonia. I això enriqueix. La Coordinadora provoca que haguem trencat bombolles locals i que tot aquest món es permeabilitzi. La gent se n’acaba adonant que fent el mateix però treballant amb més intel·ligència, avances més i t’ho passes millor. I s’ha anat projectant l’àmbit de Pastorets com una cosa molt normal. Els Pastorets som com la cònsola de l’entrada de casa, on deixes la clau. És una cosa tan habitual, que no li dones importància. Però el dia que t’ho treuen, se’t desmunta tot. També la Coordinadora ha servit per obrir portes oficials. Per exemple amb la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional Catalana, amb els quals treballem de forma que abans individualment no podíem arribar, o amb TV3.
Quins objectius teniu plantejats?
Volem que els Pastorets en general tinguin una difusió més àmplia, que se’n parli i se’n parli bé, siguin els que siguin. Sobretot volem ajudar a projectar els grups que volen trencar rutines i projectar-se amb força cap el futur. Hem de trencar una certa endogàmia, que es produeix amb naturalitat, perquè de Pastorets tothom en fa i els fa al mateix temps. Aquest any hem intentat fer una apretada en temes de promoció i imatge, obrint la projecció a xarxes com Twitter i al Facebook, millorant la operativitat de la pàgina web -que estrenarà nova imatge abans de Nadal- i demanant un recolzament simbòlic a persones de referència -periodistes, actors, polítics, escriptors…- pels que els Pastorets han estat o són importants a les seves vides i trajectòries.
I si s’ha vist que hi havia tanta necessitat de fer-ho, com és que la Coordinara no es crea fins el 2006?
Hi ha un primer contacte quan es fa el Primer Congrés de Cultura Catalana, el 1982, a Vilafranca. Es troben uns quants grups i se n’adonen que tenen moltes coses en comú i diuen allò de “hauríem de fer alguna cosa”. El 2002, a Cardona, celebren un aniversari dels Pastorets, i fan el primer Congrés de Pastorets. Són uns catorze i es torna a dir: “Hauríem de fer alguna cosa…”. Després hi ha una altra trobada semblant el 2003 a l’Ametlla de Merola. Però ningú posa l’esquell al gat.
No hi hava manera, pel que es veu.
A començaments de 2006, el president de la Confederació d’Agrupacions de Cultura Popular i Tradicional Catalana, ens convoca a tot un seguit de representants i recorda que tothom, en aquest moment, en el món de la cultura popular s’agrupa. “Com és que vosaltres no ho heu fet?”. I això fa adonar de la necessitat de fer-ho, així de senzill. Es fa una trobada a Manresa amb els d’allà, els de L’Ametlla de Merola, Súria, Mataró, Igualada, Berga i la Palma de Cervelló. S’opta per tirar-ho endavant; junts podem fer més coses que per separat.
Quins objectius us marcàveu llavors?
Abans que res vam fer una recerca a fons, amb rigor, d’on es feien o on s’havien fet i intentar travar contactes; una feinada. La intenció era fer una primera trobada formal a Súria, per anar més enllà dels 6-7 grups inicials. De seguida volem ser una cosa coral, de tots; “si fem això, tan important és uns Pastorets com uns altres. Tots som iguals, en importància”. I els que van a peu coix, si ens ajuntem, aniran millor. En aquesta primera
trobada som 20 Pastorets, tothom ho veu molt bé i es posa en marxa. Fixem uns criteris
per formar part de la Coordinadora: que els faci una entitat legalment constituïda, que faci almenys tres anys que els fan i que es duguin a terme almenys tres representacions l’any. La constitució es fa a la Palma de Cervelló, perquè són els petits i simbòlicament ens ajuden a reforçar la idea de què tots valen el mateix.
Ara prepareu un Centre de Documentació de Pastorets. Per què?
Sí, en un principi vam fer una base de dades i vam intentar visualitzar el fenomen gràcies a una pàgina web conjunta, però ara tirem endavant aquest Centre de Documentació de Pastorets; recollim la documentació que poguem i garantim que s’arxivi. Recuperar el que es pugui i anar arxivant. Informació que hi ha a la Biblioteca Nacional, a l’Institut del Teatre, la que té l’estudiós del tema Ferran Baile… tot es dipositarà a Internet. Serà un nus
virtual on estarà relligat tot el que ja existeix i és consultable.
Quins valors tenen els Pastorets que no tinguin un altre element de cultura popular?
Són un projecte comú i és igual qui fa què; és igual el manobre que l’empresari, el senyor benestant que el treballador de base. Les edats deixen de pesar, que un sigui més gran o més jove o que sigui un nen no hi fa res: tothom hi té el seu lloc. Els nanos agafen personalitat pròpia, perquè surten sols o amb altres persones i per tant fan una cosa per si mateix, no perquè hi hagi el papa i la mama.
Estan mal vistos, encara, els Pastorets, a casa nostra?
A les escoles, tot i una certa tendència laïcista amb els elements religiosos –el pessebre per exemple, que es converteix en “paisatge d’hivern”–, resulta que de Pastorets cada vegada se’n fan més, perquè tenen tots els valors que dèiem. Estic en contra d’un laïcisme mal entès, que fa que perdem els nostre referents culturals. La nostra cultura té l’orígen que té i negar-ho o voler-ho amagar és d’ignorants. Els Pastorets van molt més enllà del seu origen religiós i han esdevingut un patrimoni de país. Els Pastorets han ultrapassat la seva finalitat inicial i ara costa de posar-hi una etiqueta: cultura popular, teatre, tradició, però és treball d’equip, referent i punt de trobada sobretot en llocs petits… Pastorets és catalitzador que permet als col·lectius que els fan després fer mil altres coses.
