Amb una olla gegant en una mà i una cullera de fusta més alta que un bastó, a finals de març del 2020, José Andrés va protagonitzar la portada de la revista Time. En el moment més dur de la pandèmia del coronavirus, el setmanari va voler destacar el paper del cuiner, que dies abans s’havia desplaçat a Califòrnia per portar menjar a un creuer en quarantena al port d’Oakland, amb 31 persones contagiades a bord.
Han passat quatre anys i José Ramón Andrés Puerta torna a aparèixer a les notícies. I no precisament a la secció de gastronomia: juntament amb l’ONG catalana Open Arms, ha impulsat l’enviament de menjar a Gaza a través d’un corredor humanitari per mar entre Xipre i la Franja. El 12 de març va salpar el primer vaixell, carregat amb 200 tones d’aliments, cap a una zona on hi ha més de dos milions de persones passant gana en plena guerra.
Xef cèlebre als Estats Units, on té una vintena de restaurants, fa anys que José Andrés és conegut per la seva activitat tant dins com fora de la cuina. Candidat al Nobel de la Pau i guanyador del Princesa d’Astúries de la Concòrdia, aquest asturianocatalà sense gaires pèls a la llengua combina els fogons de restaurants de luxe amb l’ajuda alimentària als més necessitats. És el fundador de l’ONG World Central Kitchen, dedicada a fer arribar menjar a territoris en situació de crisi humanitària.
Gaza és l’última parada d’un trajecte que va començar a Haití després del terratrèmol del 2010 i que ha passat pel Puerto Rico devastat per l’huracà Maria, el Xile arrasat pels incendis, la Ucraïna en guerra, la crisi de refugiats a Armènia o l’illa de La Palma després de l’erupció del Cumbre Vieja.
Nascut a Mieres el juliol de 1969, quan tenia només cinc anys, la seva família es va traslladar a Barcelona. A la capital catalana, quan encara era un nen, José Andrés va començar a cuinar a casa. L’afició infantil es va convertir aviat en una vocació i va entrar a l’Escola de Restauració i Hostaleria. Encara estudiava que va començar a treballar a El Bulli amb Ferran Adrià, un dels cuiners que més l’ha influït.
Amb 21 anys, va marxar a fer les Amèriques, primer per treballar en un restaurant a Nova York i, més tard, a Washington, on encara viu. Nacionalitzat nord-americà, es considera que ell ha estat qui ha introduït el concepte de “tapa” als Estats Units.
Han passat els anys i, amb dues estrelles Michelin més, molts cabells menys i una barba que li fa joc amb la jaqueta blanca de cuiner, José Andrés és tota una institució al país i una de les cares de la comunitat llatina. Va ser un dels impulsors del Dia Sense Immigrants, una jornada per demostrar la importància dels nouvinguts en l’economia i protestar contra les polítiques antiimmigració d’un Donald Trump acabat d’arribar a la Casa Blanca.
No és l’única enganxada que el xef ha tingut amb Trump. De fet, José Andrés havia d’obrir un restaurant en un hotel del magnat, però va estripar el contracte després d’unes declaracions de Trump qualificant els migrants mexicans de violadors i traficants de droga. El trencament va obrir un intercanvi de querelles entre tots dos que va durar dos anys.
D’Astúries a Roses, de Roses als Estats Units. I, d’allà, a qualsevol lloc del món. Al capdavant de la tropa de cuiners de l’ONG, José Andrés ha començat una croada contra la fam, mobilitzant-se pràcticament en cada desgràcia. La història fa pensar que, malauradament, encara tindrà feina molts anys més.
