El 24 de maig, a Miah Cerrillo li feia mal l’orella. La mare va anar a buscar-la a l’escola per portar-la al metge. Després de la visita, la mare va proposar-li anar directes cap a casa i agafar-se festa de l’escola: era un dels últims dies del trimestre i els alumnes del seu curs estaven mirant pel·lícules en comptes de fer classe. Però la Miah tenia ganes de veure els amics i va tornar a la Robb Elementary School d’Uvalde, a Texas, a fer la resta de la jornada.
Estaven mirant Lilo & Stitch quan, a mitja pel·lícula, la mestra va rebre un correu electrònic. Va anar ràpidament a tancar la porta amb clau i va demanar als infants que s’amaguessin. Un home havia entrat armat a l’escola i estava disparant.
Quan va arribar a la classe de la Miah, va aconseguir entrar, va mirar una de les professores, va dir “bona nit” i li va disparar als ulls. Dins de l’aula, va continuar disparant a tort i a dret. A la Miah li van passar bales pel costat i va veure com morien molts dels seus companys. El tirador, Salvador Ramos, un noi de 18 anys armat amb un rifle AR-15 que havia comprat pel seu aniversari, va moure’s cap a la classe del costat, d’on se sentien més trets i crits. Quan va deixar de sentir trets, ella i una amiga van acostar-se fins al cadàver d’una de les professores i van agafar-li el telèfon mòbil per trucar al 911 i demanar ajuda.
“Tal i com apunta el seu pare: ‘Ara la Miah té por d’anar a l’escola i reclama poder-s’hi sentir segura’”
Amb por que l’assassí pogués tornar i matar els supervivents, es va estirar a terra i va posar-se per sobre la sang d’una amiga que acabava de morir. Va quedar-se quieta, fent-se la morta, confiant que fer veure allò que no era li servís per continuar sent.
Al cap d’una estona, que li van semblar més de tres hores, la policia va entrar a l’aula i va rescatar-los. Aquell dia, a l’escola de primària on estudia Miah Cerrillo van morir assassinades vint-i-una persones. Dinou alumnes i dues professores. No sabrem mai si, sense la trucada de la Miah, la massacre d’Uvalde hauria estat encara pitjor.
Dues setmanes després dels fets, Miah Cerrillo va declarar davant del Congrés dels Estats Units. Va ser una de les supervivents i familiars de víctimes en tirotejos massius que van participar en un debat sobre possibles mesures que restringeixin la compra d’armes, una qüestió en què no hi ha manera d’arribar a grans acords.
A través d’una pantalla, senadors i representants van poder escoltar com una nena d’onze anys amb trenes i ulleres els explicava com ara té por d’anar a l’escola i reclama poder-s’hi sentir segura.
El seu pare, Miguel Cerrillo, va declarar poc després i va dir que, des del tiroteig, la Miah no és la mateixa persona. Traumatitzada des d’aleshores, la seva família ha engegat una campanya de micromecenatge perquè la Miah pugui anar a teràpia. A aquesta “nena miracle” –com l’anomena la seva mare– ja que per ella, anar al metge no li ve de nou: va néixer amb un tumor a l’abdomen i els professionals no li donaven una esperança de vida gaire llarga. Amb només tres anys, van operar-la per extirpar-li el tumor.
El cas de la Miah no és únic als Estats Units. En un país en què els tirotejos massius són macabrament habituals, no és la primera nena condemnada a arrossegar un trauma causat per les armes. Malauradament, fins que no hi hagi un acord polític, tampoc serà l’última.
