Jordi Pigem: “La intel·ligència vital ens recorda que formen part d’una xarxa de vida”

Jordi Pigem
Jordi Pigem

El filòsof de la ciència i escriptor, Jordi Pigem, defensa en el seu darrer llibre el concepte d’intel·ligència vital, una proposta que atorga a qualsevol ésser viu – animal, plantes i, fins i tot, éssers microscòpics- i no exclusivament a l’home – la qual cosa qualifica “d’arrogància”- “la capacitat d’entendre i de respondre davant dels reptes que ens ofereix l’entorn”.

Tenint en compte aquesta base, Pigem explica que la intel·ligència vital és aquella que “hi ha al nostre cos, el qual realitza moltes funcions amb gran precisió i de forma coordinada, com per exemple: bategar, parlar, respirar…”. En aquesta línia, un problema de salut indicaria que el nostre cos no ha pogut superar un repte.

I, per altra banda, la intel·ligència vital també és aquella intel•ligència perceptible en tot organisme viu. “Una intel·ligència inconscient pròpia de la vida per sobre de la qual l’home elabora les intel•ligències que li són pròpies”, segons el filòsof. Una intel·ligència localitzable a qualsevol racó del cos i no exclusivament al cap. “Tenim evidència d’éssers vius que no tenen cervell i tenen comportaments intel·ligents”, explica.

Encara que aquest concepte pugui semblar innovador, el mateix Pigem recorda que Charles Darwin, en l’obra El poder de les plantes, ja va advertir que “la punta de l’arrel d’una planta es comporta com el cervell d’un animals”. I de fet, són desenes els exemples científics que Pigem explica a Intel·ligència Vital (Ed. Kairós) per defensar aquest terme.

Un concepte que costa de quallar, malgrat ens suposaria una nova visió del món. “Comprendre la intel·ligència vital ens convida a veure que els homes no estem aquí per controlar o compatir, sinó perquè formen part d’una xarxa de vida que hem de conèixer i respectar”, assegura Pigem. Dit d’una altra manera, “ens fa adonar que la vida és molt més complexa que el sistema mecanicista”.

I, per tant, en contraposició, el filòsof de la ciència renega del concepte “intel•ligència artificial”, molt més conegut: “La intel•ligència artificial són formes de calcular, seques, rígides i sense cap forma de consciència ni de creativitat. La intel·ligència artificial és un insult a la veritable intel·ligència que és receptiva i respon creativament a les noves situacions. Així ho fa un home, una planta un animal o una cèl·lula, però no una màquina si abans no ha estat programada”, conclou. – M.COLL.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.