La paraula corrupció està a l’ordre del dia. El darrer cas han estat les escandaloses comissions milionàries per la venda de material sanitari defectuós a l’Ajuntament de Madrid en plena pandèmia. Segons les dades de l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), un vuitanta per cent dels catalans pensa que la corrupció està entre bastant i molt estesa entre els polítics. Ara bé, existeix la corrupció també entre la ciutadania?
S’ha sofisticat el delicte de la corrupció?
La corrupció, com a delicte, no existeix. Existeixen pràctiques relatives a la corrupció, ja que aquesta requereix una col·laboració. Amb la corrupció, sempre hi ha dos personatges: un de públic i un de privat. Hi ha delictes de malversacions, prevaricacions, tràfic d’influències…Tots els casos de corrupció, com per exemple la Gürtel o el tres per cent, tenen com a mínim quatre o cinc delictes. És com un ramell de cireres.
Quin és l’origen de la corrupció?
La corrupció és tan antiga com l’home. És una conducta il·lícita i neix en el primer moment en què un home creu que pot obtenir avantatge respecte un altre, sigui per abús de poder o perquè es considera més llest. La va definir molt bé la Unió Europea en un informe de l’any 2014: “La corrupció és tota conducta que tendeix a apartar les finalitats públiques del seu objectiu; és reconduir el bé del servei públic en benefici propi”.
La corrupció ja va ser una de les causes de la caiguda de l’imperi Romà…
Sí. En temps antics, era freqüent que els reis es quedessin els impostos i no pagar-los era un delicte contra el rei, no contra l’Estat. Els ciutadans pagaven impostos només perquè els reis poguessin fer guerres. Moltes vegades, les càrregues públiques són injustes, però això ja hauria d’estar superat.
Com és la corrupció del segle XXI?
Ara hi ha una sèrie de gent que veu un avantatge i es posa en contacte amb un funcionari o amb un polític i se’n reparteixen el benefici. Si no és d’aquesta manera, no funciona. I això és una vergonya absoluta. Encara no hi ha consciència que l’Estat som tots, que la societat és la que paga i, per tant, si paga, quan no cobra, paga igualment. Avui es calcula que la corrupció a Espanya és al voltant del dotze per cent del PIB, entre 80.000 i 120.000 milions, pràcticament tres vegades el pressupost de Catalunya, que és de 45.000 milions d’euros.
Això vol dir que Catalunya seria un país molt més ric sense corrupció.
És clar, perquè els diners, en comptes d’anar a la butxaca dels particulars, anirien a la caixa pública. La corrupció a Catalunya pot estar a l’ordre d’un quinze per cent del PIB, que suposa entre uns 1.200 i uns dos mil milions d’euros. Quin és el pressupost de l’Ajuntament de Mataró o del Departament de Sanitat? Ens queixem que encara hi ha escoles en barracons, infraestructures que no funcionen… La corrupció és un perjudici obvi cap a nosaltres. I a això cal afegir-hi que tenim una pressió fiscal de les més baixes d’Europa i un Estat i uns serveis públics raquítics, ja que l’Estat és pobre i no té prou diners.
Fins a quin punt la ciutadania ha normalitzat la corrupció?
Aquest és el país de la picaresca i dels llestos. A vegades sembla que si no fas una sèrie de coses, ets beneit. Un factor molt important és l’enveja. Tu mires el que ha fet el veí i… “Ostres! Aquest no paga? Doncs, jo tampoc”. Per exemple, ara, quan queda menys d’un any per les eleccions municipals, molts ajuntaments i diputacions faran oposicions restringides amb l’objectiu que molts polítics i assessors puguin reincorporar-se a l’administració pública. Això és un cas clar de corrupció. La busquem molt lluny, però la tenim al davant.
Els casos de corrupció que coneixem són només la punta d’un gran iceberg?
La nostra és una cultura corruptiva. Quan algú té una malaltia, hi ha dues formes d’encarar-la. Una és amb mesures preventives, com rentar-se les mans cada dia per evitar contagiar-se. L’altre és anar al metge i demanar grans dosis d’antibiòtics, medicaments o, inclús, una operació. Des d’aquest punt de vista, la primera opció és molt més barata i eficaç perquè creem una cultura de sanitat. Amb la corrupció passa el mateix, si creem una cultura que ens faci creure que el que és públic és nostre, ja haurem aconseguit molt.
Amb el recent cas de les vendes de mascaretes a l’Ajuntament de Madrid hem de parlar de corrupció o de presumpte estafa?
Ser comissionista és una activitat lícita i honorable, i cobrar comissions, siguin grans o petites, és un tema que marca el mercat. No podem oblidar que vivim en una societat capitalista. El delicte es produeix quan un ajuntament, a través del seu contracte, paga comissions desorbitades. I això és un delicte de malversació. Demanar a un Ajuntament un milió d’euros per un servei fet no és un delicte. Qui té contactes i coneixements d’una matèria que poca gent domina pot demanar grans sumes de diners. Però aquest no és el cas de Madrid. El problema de les mascaretes és que encara no s’ha fet públic el contracte. Només tenim constància de les factures i, per tant, no sabem qui ha contractat el servei. Només estem davant d’un conflicte moral. Ser pocavergonya no és un delicte.
Pagar una persona en negre o no pagar l’IVA d’una factura s’ha de considerar una actitud corrupta?
Això seria corrupció venial. No es pot considerar delicte, sinó una falta administrativa. Un estudi de l’Institut d’Estudis Fiscals sobre la consciència fiscal a Espanya afirma que la majoria dels ciutadans consideren que “paguem molts impostos”, cosa que és absolutament falsa si ens comparem amb altres països. Aquest informe també posa de relleu que aquells que estan més disposats a defraudar són homes d’entre 35 i 55 anys, empresaris i amb estudis.
Què es pot fer per aturar això?
Econòmicament, Espanya té dues xacres importants: l’economia en negre i l’atur. Si ho comparem amb els països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE), el diferencial és el doble. Per què no es fa res malgrat que tothom vulgui lluitar contra la corrupció? Si els governants no estableixen plans eficaços, encara que siguin dolorosos per alguns, no hi ha solució possible. Però qui està disposat a fer el primer pas?
