Joan Majó (Mataró, 1939) parla amb una claredat fora del que és habitual i això que si una cosa no ha fet de forma continuada és donar classes. Deu ser l’única cosa. Majó és doctor en enginyeria industrial i ha cursat estudis de ciències polítiques. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat l’activitat política amb etapes en el món empresarial. En el primer àmbit va ser alcalde de Mataró, ministre d’Indústria i Energia amb Felipe González, responsable de l’àrea de telecomunicacions i informàtica de la Comissió Europea, participant en l’elaboració del Llibre Blanc de Delors i de l0Informe Bangemann. En quant al món empresarial va ser fundador i president de l’empresa Telesincro, que durant els seixanta va fabricar els primers dissenyats a Espanya. També ha sigut president d’Olivetti Espanya i de Nisa, l’empresa que va construir la Vila Olímpica de Barcelona. Actualment és director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), l’ens del qual dependen les emissores de televisió i ràdio de la Generalitat de Catalunya.
Vostè és una de les poques persones que parla apassionadament del futur. Sempre n’apunta una visió no idealista però si optimista. Això no és habitual i menys amb gent de la seva edat, si m’ho permet. D’on prové aquesta actitud?
Jo crec que és una barreja de dues coses. Per una banda d’un convenciment personal de que l’evolució de la humanitat és una evolució positiva, és a dir, que anem millorant, amb errors, entrebancs, però que anem millorant i per tant des d’una perspectiva una mica llarga… les coses van a millor. No et sabria dir perquè, però ho analitzo, ho comparo i penso com vivia la gent fa dos mil anys, com vivia fa mil anys i com en fa dos-cents i… sense cap dubte veig que hi ha una evolució positiva. I no amagaré també que en aquesta convicció hi ha un convenciment que la vida humana té un sentit, que la transcendeix, i això només pot ser veritat si va a millor, sinó seria una negació. Però fins i tot independentment d’aquest sentit religiós, en un sentit humà penso que avancem, cosa que no vol dir que totes les coses que fem siguin millors, i fins i tot que en alguns casos retrocedim. Però en conjunt no. El que hem d’evitar és que hi hagi un sentiment antimodernitat i antiprogrés, perquè això seria molt ingenu; hi ha d’haver un sentiment a favor del progrés però amb una visió crítica. Això és el que intento predicar.
Però hi segueix sent aquesta visió antiprogrés, no?
Jo crec que més que res el que hi ha són malentesos. Un de més general: avui dia tenen un gran predicament que les coses siguin naturals, això de tornar a la natura. I a vegades em pregunto què vol dir això perquè hi ha qui diu que l’agricultura és bona però l’agricultura industrialitzada no: jo dic immediatament que l’agricultura no és natural, el que era natural era córrer pels boscos matant bèsties i recollint fruits! Si no entenem que allò natural en l’home és precisament anar millorant les seves condicions i fer servir la seva intel·ligència per fer les coses més ben fetes… això és natural! Jo sempre posava l’exemple de quan a l’Església catòlica se li va acudir que si es prenien mesures per la procreació dels fills havien de ser mesures naturals. I que tot allò que no fos un mètode natural era dolent. I jo sempre pensava: què diantre vol dir això? Que hem de fer les coses com els animals? L’home és un animal intel·ligent! Per tant, una vegada s’ha decidit que es pot planificar -després hi haurà qui dirà que no es faci cap mena de planificació…- que es faci amb els mètodes intel·ligents! Això segueix passant avui amb els aliments. És que les coses s’han de cultivar de forma natural, però és que cultivar ja no és natural! Cultivar és una tecnologia, uns coneixements que hem anat adquirint… si n’anem adquirint més les hem d’aplicar! Una altra cosa és que no tinguem cura que els nous coneixements que anem tenint comportin perills: per exemple els transgènics. Hi ha una sèrie de coses dels transgènics que són boníssimes i que ens poden permetre alimentar molta gent! Que després una multinacional faci servir els transgènics perquè les llavors dels pagesos no els serveixin per l’any següent… això és una distorsió del que són els transgènics!
També em passa una altra cosa que la visc més directament que és a vegades aquest sentiment difós contra la tecnologia. La tecnologia ens deshumanitza, ens esclavitza… o no! Jo sempre dic: “A veure, què és més feliç un pagès arrossegant dos bous o aquest mateix pagès dalt un tractor?”. Si li preguntes a ell no tinc cap dubte del que dirà! Si ho preguntes a segons qui potser et diran: “home no, és que fer-ho arrossegant dos bous és molt més natural…”. Clar, no fotem! Imagina’t que no haguéssim aplicar la tecnologia a l’agricultura. Això ve de que no s’ha acabat d’entendre que la tecnologia no és una cosa que ens ve de fora sinó una creació nostra. És a dir l’home té una sèrie de característiques físiques: hi ha animals que corren molts, altres que no… tota l’evolució de les espècies és l’especialització. L’espècie homo ni corre més, ni neix més forta, ni hi veu millor que els altres… què té de diferent? Doncs que té el cervell més gros. És l’únic que ens distingeix. Com que el té més gros hi ha més neurones, com que hi ha més neurones es generen més sinapsis… i milions de sinapsis volen dir més intel·ligència. Cada vegada som més intel·ligents i som capaços d’aplicar aquesta intel·ligència per les coses que necessitem. La tecnologia és això. Renegar-ne vol dir no entendre l’essència de la persona humana. El trencament que hi ha de la persona humana respecte les altres espècies és que en el procés de supervivència el que fan les altres espècies respecte l’entorn és protegir-se’n: si fa fred a les bèsties els surten pèls, en canvi quan fa fred als homes muntem la calefacció… les espècies es protegeixen de l’entorn, nosaltres el canviem! La conseqüència d’això és que som capaços de canviar tant l’entorn que tot plegat pot arribar a fer un pet! La tecnologia, per principi, és una de les característiques fonamentals de la nostra espècie. Ens podríem dir homo tecnologicus en comptes d’homo sapiens, perquè la tecnologia no és res més que l’aplicació de la sapiens a la vida pràctica. Si no ho apliquéssim no ens serviria de res, seríem molt savis però ens moriríem de fred. Per tant jo crec que si que cal combatre aquest mite d’allò natural, d’allò antitecnològic…
L’ús que fem de les noves tecnologies l’ha decepcionat?
Em ve al cap el mateix que penso quan reflexiono sobre quan l’home va inventar el ganivet. Perquè quan parlem de “la tecnologia”no és això que fem ara, no, la roda ja era una tecnologia impressionant, eh? Doncs el ganivet serveix per tallar pernil o per punxar-te la panxa. Això vol dir que el ganivet depèn de com se’l faci servir. Significa això que la tecnologia és neutra? Tampoc, perquè hi ha tecnologies que es desenvolupen amb intencions perverses. Ara, no sé si el ganivet es va inventar per matar, tot i que la veritat és que una de les coses que més ha fet avançar el món són paradoxalment les guerres. És que vosaltres [mira el jove entrevistador] no us en doneu compte, però el telèfon mòbil ha canviat les nostres vides. Ha canviat el concepte de la comunicació i l’ha convertit en una cosa personal. Al telèfon fix les converses sempre començaven igual: “Hi és tal persona? perquè sabies on trucaves però no si trobaries qui buscaves. Ara les converses de mòbil comencen preguntant “On ets?”, perquè saps a qui has trucat. El que t’interessa és trucar a una persona, no a un lloc. Per tant és un progrés extraordinari… i com això trobaríem molts exemples. Ara bé, quins són els dos problemes que comporten aquestes tecnologies? Doncs un de polític i militar que és que s’augmenta la nostra capacitat de fer mal i un altre de quasi més important que és que aquest progrés tecnològic s’ha posat al servei de la competitivitat empresarial, cosa que ha fet que el progrés s’acceleri innecessàriament. El que es tracta és d’anar traient productes nous per anar creant consum… És evident que el ritme que s’està movent el progrés tecnològic no és necessari, és excessiu. És una dinàmica econòmica que té sentit en la lògica del capitalisme global però que crea un consum innecessari i un atabalament que és dolent.
Però la paradoxa és que perquè el sistema econòmic segueixi funcionant sembla necessari aquest ritme…
No, si no seguíssim aquesta corrent tindríem coses més antigues i ja està… Jo fins fa molt poc tenia el Windows 98 a l’ordinador per molt que en Bill Gates insistís perquè m’instal·lés el 2000… no hi ha cap necessitat de seguir aquest ritme que ens imposa la necessitat de vendre de les empreses. Això jo crec que fa mal. Ens n’anem a una crítica del sistema econòmic, del liberalisme sense cap tipus de regulació i de la competitivitat internacional basada en aquesta carrera… que abans era una carrera de reducció de costos i ara ho és de la innovació. És un error de l’excés de llibertat de mercat. Jo sóc partidari -per això sóc socialdemòcrata- d’una certa regulació, d’unes certes regles del joc que no deixin tan oberta la competència. El problema no és la tecnologia sinó perquè es fa servir, qui decideix els seus usos i al servei de què es posa.
Vostè és un gran apassionat dels ordinadors i de les noves tecnologies. Creu, però, que estem preparats per assumir tots els canvis que ens han vingut al damunt els darrers anys?
Si, però el mòbil jo puc decidir quan vull que em truquin. No tinc perquè estar pendent del mòbil. Hi ha gent que està en un restaurant i que durant el dinar el truquen cinc vegades. Tanca el mòbil, a no ser que estiguis esperant una trucada que t’interessi molt! La tecnologia corre el risc d’esclavitzar-nos, el que és fonamental és ser l’amo de la tecnologia, posar-la al teu servei. Fa quaranta anys escrivíem una carta, al cap de tres dies ens contestaven. Ara t’envien un mail i si és una cosa important la contestes, sinó no. Però clar, al cap d’una hora et truquen i et diuen: escolta, que no has rebut un mail? Home, ja el contestaré quan em sembli! Com que la tecnologia permet contestar-lo instantàniament ja sembla que l’haguem de respondre de seguida. No. No passa res que et contestin demà. Hem de ser capaços de dominar els ritmes que la tecnologia permet. I que les tecnologies anteriors no permetien.
Llavors la pregunta és: qui educa a això? A dominar aquests ritmes? Els pares i els professors no ho poden explicar massa perquè ho coneixen al mateix moment que els fills…
Si, però jo crec que no es necessita conèixer-ho. Jo seria des d’aquest punt de vista una mica conservador. Vol dir que la gent que entra en aquest món i no té experiència de les etapes anteriors, és important que tinguin en compte que canvien les eines i que aquestes són més potents i més bones però que el fet que canviïn les eines no vol dir que hagin de canviar els objectius i els programes. Jo no crec necessàriament que totes les coses les fem en el límit del que la tecnologia permet. Perquè? Perquè la tecnologia ha d’estar al servei de les nostres necessitats i voluntats, hem de ser capaços de posar-nos-hi per sobre. La tecnologia ens permetria menjar pastilles per menjar. Si algú vol fer-ho pot, però jo vull seguir anant a un restaurant! Sembla que com que les tecnologies permeten fer les coses d’una altra manera… cal fer-les així. Si tu penses que és bo fes-ho, però si penses que no continua fent-ho de l’altra manera; amb una eina més potent, això si. No podem convertir la tecnologia en una finalitat en si mateixa ni podem pensar que sigui el que ha de marcar el límit en el qual hem de fer les coses. Un exemple clar d’ara: perquè la [la conseller d’Interior, Montserrat] Tura només ens deixa anar a cent vint per hora si els cotxes poden anar a dos-cents? No perquè els cotxes puguin anar a dos-centes vol dir que s’hi hagi d’anar!
Clar, però la qüestió és: si pots anar a dos-cents la conducta de l’ésser humà és anar-hi… perquè no s’hi hauria de poder anar?
Perquè és perillós. Aquests processos de passar de cent vint a dos-cents s’han d’arribar a fer però amb molta lentitud perquè deixin de ser perillosos. Quan vaig conduir el primer cotxe, el dia que vam arribar a cent… cridàvem tots perquè havien arribat a cent! Jo no estic segur que un dia no arribem a dos-cents per l’autopista, però serà amb uns altres tipus de cotxes, de carreteres…
Gràcies a la tecnologia.
És clar. El que no pot ser és dir: com ara ja puc anar a dos-cents doncs apa! O com que ja puc trucar arreu truco a tothom… El procés de desenvolupament tecnològic ha d’estar compensat pel que jo en diria inèrcies socials. Per exemple ara hi ha hagut el tema dels mòbils de tercera generació, que ho vaig viure molt directament. La tercera generació, que encara no la fem servir, va sortir el 94. La segona generació, la que usem, va sortir a principis dels noranta. Jo hi vaig participar, en aquests processos. I va ser un èxit tan gran que al cap de quatre anys van treure la tercera generació. Jo els vaig dir que estaven bojos, que el que volia la gent és parlar i que totes aquestes coses noves… no les necessiten per res. Fa tretze anys i encara estem igual. És un cas clar en què la inèrcia de les necessitats socials ha impedit el ritme que les empreses volien.
O sigui que hi ha una intel·ligència profunda de la societat que va posant límits.
Per sort la societat té un cert conservadurisme, que diu “fins aquí”. Això ho hem d’estimular, sense caure en l’extrem de “tal com es feien les coses anaven abans millor”. Això tampoc perquè jo sóc dels que predico el progrés i el canvi.
És optimista respecte la capacitat d’aprehensió dels joves respecte aquestes noves tecnologies?
Jo crec que aquest sentiment antitecnològic fa que a les escoles hi hagi molta tecnologia però se n’ensenyi poca. I crec que és fonamental que se n’ensenyi. Perquè de la mateixa manera que hem de saber llegir, escriure… coses que són les que et fan persona… la gent ha de saber totes les coses que hem anat inventant. S’ha de formar la gent amb les tecnologies, explicar-los els avantatges i els inconvenients. El que no es pot fer és deixar-ho de banda. Hi ha una absència forta de continguts tecnològics en l’educació primària, també, pensant que això és la manera d’humanitzar la gent. No, és el contrari. S’ha d’explicar perquè serveixen les tecnologies, què no es pot esperar d’elles i quins perills tenen. Això és el que pot portar a que s’utilitzin adequadament. El que passa és que quan dius això la gent es pensa que el que vols és ensenyar massa… no és una obsessió tecnocràtica, sinó humanista. Hi ha d’haver més coneixement d’aquestes coses perquè hi ha molta gent que no ha entès què significa i què no significa aquestes tecnologies.
El discurs d’humanitzar la tecnologia, entre els intel·lectuals, va tenint cada cop més bona rebuda.
Si, jo crec que alguns dels mites antitecnològics i antiprogrés han quedat una mica arraconats. Crec que hem sabut a poc a poc eliminar alguns dels sentiments anticientífics i antitecnològics i els hem substituït per una cosa molt més positiva que són els límits de la sostenibilitat de la nostra societat. És a dir, pot ser que una de les maneres de millorar la sostenibilitat és més tecnologia. Jo sintonitzo plenament amb les preocupacions de la sostenibilitat, quan aquestes tenen sentit. A mi em preocupa molt el col·lapse energètic que hi haurà en uns anys i en canvi em preocupa molt menys si es perd una espècie animal en un bosc… Jo crec que en el tema ecològic unes grans veritats a vegades s’han amagat amb coses anecdòtiques que li han fet mal, la conservació de segons quines espècies… “oh, és que estan desapareixent unes espècies”… des que existeix la vida a la terra cada any desapareixen espècies. Que nosaltres en fem desaparèixer més? Si, d’acord. Però aquest discurs tapa el discurs important que és la sostenibilitat de la nostra societat, que jo crec que no ho és. Si no canviem les pautes de consum en el món de l’energia acabarem fent un pet. Que es vagin inclinant cap a aquesta àrea les preocupacions de les ideologies d’esquerres és més seriós que les pures ideologies antitècniques que em sembla que van perdent virtualitat. I des d’aquest punt de vista penso que una part important del problema de la sostenibilitat s’arregla amb més tecnologia. És fonamental l’aprofitament d’energies netes, sense combustibles. El que passa és que la quantitat d’energia que podem extreure del sol i del vent no resoldrà mai les necessitats per tant sempre necessitarem algun combustible i hem d’usar molta tecnologia a tenir aquests combustibles però que siguin nets. Per tant jo no sóc dels que està en contra que s’investigui molt més en energia nuclear… encara que reconec que un dels problemes que hem tingut és que una energia que es fa desenvolupar per fer bombes l’hem usat en fins civils sense haver-nos-en donat compte dels seus perills… Però jo crec que amb això anem millorant perquè cada cop ens preocupen més les coses que ens han de preocupar: la sostenibilitat i menys un atac a la tecnologia.
