Joan Antoni Melé (Barcelona, 1951) té més de trenta anys d’experiència en el sector de la banda, ha dut a terme estudis d’Economia i Direcció Financera. Als 55 anys va deixar la caixa d’estalvis on treballava per posar-se a les ordres de Triodos Bank, el primer banc “ètic i sostenible”que funciona a Catalunya i Espanya, de matriu holandesa. És autor del llibre Dinero y Conciencia. A quién sirve mi dinero (Plataforma Editorial). El dimarts dia 3 de maig de 2011 va ser a Tecnocampus Mataró-Maresme protagonitzant una nova xerrada del cicle ‘Economia i valors’ impulsat per la revista i la Fundació Bufí i Planas.
La conferència que pronuncia avui a Mataró es titula ‘L’educació en valors, base per a una nova economia’. Per què?
Jo crec que els problemes que estem vivint en aquesta època només tenen solució a llarg termini. Crec que la cosa anirá a pitjor i per tant penso que hem de canviar radicalment la forma d’educar. Sota el meu punt de vista, el que está més en perill no és el Medi Ambient, que realment està molt malmès, no és el sistema econòmic i financer sinó que el que está en perill és l’ésser humà. I per tant, si no busquem un nou model educatiu -no dic el d’abans-, recuperar uns certs valors… estem en perill. Pot ser que sortim del conflicte econòmic, que no tinguem guerres i erradiquem la fam a la Terra però probablement sota un nou ordre mundial on algú ens dirá què hem de fer. I jo no vull que m’ho digui ningú, el què he de fer.
Quin creu que és el problema amb el model educatiu actual?
Tot tendeix a la uniformitat. S’está educant uniformement als nens i sembla que l’únic important són els coneixements i la intel·ligència. S’ha establert de posar un pla d’educació dient què és el que han de fer i què és el que no han de fer i “els que han passat aquest nivell han triomfat i els que no són fracassats escolars que cada dia n’hi ha més. Els nens, quan neixen, porten unes capacitats innates i la gran tasca dels pares i educadors és descobrir quines són. Cadascú té unes capacitats diferents. Capacitats vol dir unes bases que si es treballen, si s’eduquen, es poden convertir en habilitats. Unes habilitats que després es podran aportar a la societat.
Potser tenim una educació molt pensada com a corretja de transmissió cap al mercat laboral.
Als joves se’ls diu que han d’estudiar per tenir una bona carrera, per guanyar-se la vida. No ho sé si es guanyaran la vida en el sentit de guanyar diners… però ja és molt trist dir que guanyar la vida és guanyar diners, perquè guanyes diners però no guanyes la vida. I a mi quan em diuen que els joves s’han d’adaptar, perquè si no s’adapten a aquest model capitalista liberal… jo responc: “Espero que no s’adaptin, perquè aquesta societat está malalta. I si t’adaptes, estàs malalt”.
Per on hauríem de començar?
Seguim educant com s’educava a l’època de la Revolució Industrial, de forma molt centrada en els coneixements; seguim sense educar emocionalment i s’educa de forma nul·la en la voluntat. I educar en la voluntat, per ser persones amb una voluntat ferma, que quan decidim fer una cosa la fem, que tinguem iniciativa, que tinguem coratge… això s’ha perdut. Hi ha por i sempre esperem que algú ens arregli les coses. Jo crec que l’ésser humá té capacitats per resoldre-ho tot, si perdem la por, si se’ns educa en la voluntat, si tenim coratge, i si recuperem paraules que abans es feien servir -a mi m’agradaven- i que ara han quedat lletges com esforç, sacrifici, més esforç, més sacrifici… Esforç, sacrifici, treu el millor de tu mateix i el que necessites per viure ja t’arribarà. Segur. Però fes allò que tu tens capacitat de fer. Això és el concepte de treball original, no el que s’ha acabat fabricant entre tots i que n’és una perversió.
