No és això

Hi ha una explicació psíquica a l’ús indiscriminat i massiu dels telèfons anomenats intel·ligents. Però no una explicació qualsevol, sinó una explicació a través de la psicoanàlisi, de com entén el psiquisme la psicoanàlisi. Pulsió, metonímia i metàfora són els tres conceptes que utilitzaré per explicar-me.

Els éssers humans convivim amb les pulsions, a diferència dels animals que ho fan amb els instints. La diferència fonamental entre un concepte i l’altre és la mediació del llenguatge. Els animals es comuniquen a través dels instints, els éssers humans convivim entre pulsions i llenguatge.

D’altra banda la metonímia és una característica del llenguatge on un significant, és a dir un concepte, una paraula, remet a una altra paraula. Doncs al parlar adjuntem una sèrie de conceptes per formar frases que lliguen i formen sentit. La característica metonímica del llenguatge permet a una conversa perdurar en el temps.

La metàfora és el joc dels significats, la realitat diversa del llenguatge. És parlar de manera indirecta d’alguna cosa. És la possibilitat poètica del llenguatge, la riquesa de significats. Parlar metafòricament significa parlar d’alguna cosa sense referir-nos-hi directament, és fer-ho ajudats per la diversitat en les significacions. Pot passar que algú no entengui la metàfora d’algú altre per ser de diferents mons simbòlics.

És destacable que la psicoanàlisi va descobrir que els somnis funcionen de manera metonímica i metafòrica. Metonímica perquè són històries que lliguen unes amb altres, metafòrica perquè no parlen de concrecions sinó que gairebé de manera poètica parlen de qüestions que ens incumbeixen.

La pulsió, metonímia i metàfora són també les paraules que lliguen amb l’ús i l’abús dels telèfons intel·ligents. La pulsió, que s’expressa en els orificis corporals, seria la vista. Una pulsió escòpica que gaudeix en la mirada capturada. Una metonímia que en l’acte de mirar i interrelacionar amb l’aparell ens fa formar part d’una xarxa d’humans que coincideixen en l’acte que ha adquirit un valor fàl·lic. Fàl·lic és la metàfora de poder, de valor, d’importància. La metàfora en l’ús d’aquests aparells s’expressa en la diversitat de significats que se’ns ofereixen. Hi ha doncs aplicacions que metaforitzen escenes de la vida com pot ser jugar, flirtejar o comprar. Podem plantejar-nos quin tipus de vida vivim quan ho fem amb l’enginy.

Llavors hi ha el títol de l’escrit que és una sensació esgotadora que impulsa a continuar enganxat perquè en el caràcter aparentment infinit dels telèfons intel·ligents tenim la temptació de no sortir-ne mai més.

L’únic remei que se m’ocorre: el silenci

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.