Membres de Pallasos en Rebeldía, entitat internacional nascuda a La Coruña a partir del Festiclown (Festival Internacional de Clown de Galicia), acaben d’arribar de fer dues accions de denuncia contra la política migratòria de la Unió Europea (UE): una al camps de refugiats francesos de Dunkerque i de Calais, on milers d’immigrants esperen travessar el Canal de la Mànega per arribar a Anglaterra; i una altra davant la tanca de la frontera entre Grècia i Macedònia.
L’espectacle al camp de refugiats de Calais, parcialment desmantellat per la policia francesa, va ser especialment dur, segons explica Ivan Prado, pallasso i portaveu de l’entitat: “L’actuació allà va ser bastant desoladora; vam haver de fer un gran esforç per superar un gran mur de tristesa”. En aquest campament, aleshores habitat per unes 3.500 persones, els pallassos ho van tenir realment difícil per arrencar somriures.
La desesperança s’havia apoderat dels infants . “En aquests camps els infants pateixen una triple victimització: per ser refugiats, per ser nens – no tenen garantits els seus drets- i perquè ells no tenen defenses per protegir-se en la solitud”,denuncia Prado. L’Europol ha assegurat que com a mínim 10.000 nens han desaparegut només arribar a Europa; i a Calais, se n’han perdut uns 129, segons fonts policials angleses.
Prado qualifica els pallassos com “els cascs blau de la humanitat”, completament cert en el cas de Pallasos en Rebeldía, entitat que només busca aixecar somriures i esperança a llocs en conflicte, ja sigui Grècia, Mèxic, el Sàhara, el Brasil o Palestina; destí del seu proper viatge.
Una tasca realment complicada. I, doncs, quin és el secret? Segons Prado és molt senzill: “Per ser Pallasso en Rebeldía només s’ha de tenir amor per la justícia i per l’ésser humà”. De fet, només aquell que s’ha despullat davant d’una tanca amb un nas vermell de pallasso per denunciar la política migratòria i ha intentat fer riure a milers d’infants en mig de les bombes, com és el cas d’aquest artista, pot assegurar “que en els ulls d’un nen que viu en mig de la guerra t’hi pots veure a tu mateix i a tota la Humanitat”. – REDACCIÓ.
