La teoria democràtica clàssica afirma que els mitjans d’informació i notícies compleixen una funció clau a l’hora d’assegurar el bon funcionament de les democràcies. L’anomenat quart poder, els mitjans d’informació, haurien d’exercir de contrapoder als poders executius i legislatius en facilitar informació política a la ciutadania. Això, a la pràctica, hauria d’assegurar el funcionament correcte dels mecanismes de rendiment de comptes bàsics en una democràcia. Perquè una ciutadania ben informada hauria de ser capaç de premiar o castigar els governants i la seva obra de govern.
La premissa és que, amb més transparència i informació, els ciutadans haurien de tenir més capacitat de control dels governants. Seria raonable esperar, doncs, que els nivells de confiança política de la ciutadania siguin més alts quan els nivells d’informació política de la ciutadania són també elevats a les democràcies que funcionen. Per contra, en països amb democràcies més febles, és freqüent observar nivells de confiança política baixos i nivells d’informació política de la ciutadania també menors. Perquè malauradament els mateixos mitjans de comunicació són fàcilment capturats quan hi ha menys qualitat institucional. Aleshores és impossible que els mitjans contribueixin a la rendició de comptes democràtica.
Aquesta és la teoria clàssica, que, per tant, estableix una relació positiva entre informació política i confiança política de la ciutadania quan una democràcia funciona raonablement bé. Els darrers anys, però, diferents estudis empírics en ciències socials estan aportant evidència que va en direcció contrària i suggereix que aquesta relació es podria haver trencat. És a dir, podria estar disminuint la capacitat dels mitjans d’informació d’exercir efectivament de quart poder i contribuir, per tant, a la rendició de comptes democràtica. No només això, podria fins i tot desaparèixer la relació positiva entre nivells d’informació política i nivells de confiança institucional. Les raons que ho poden explicar són variades, però la majoria apunten a una disminució del consum d’informació neutral no esbiaixada per part de la ciutadania.
Alguns estudis apunten que podria ser òptim consumir preferentment informació “dels teus” perquè per determinades qüestions només et creuràs determinades informacions, quan són justament “els teus” els qui t’alerten
En primer lloc, pot ser que els mateixos mitjans d’informació tinguin incentius –econòmics o d’altra mena– per respondre a determinats grups de pressió que poden tenir posicions més extremes en alguns àmbits. Fins i tot mitjans d’informació de qualitat poden estar subjectes a aquestes pressions per part de grups de pressió. En segon lloc, la mateixa ciutadania tendeix cada vegada més a seleccionar quina premsa consumeix en funció de les seves pròpies preferències polítiques. De manera que el consum d’informació política molt sovint no fa canviar idees preestablertes, sinó que reforça concepcions del món ja existents.
De fet, alguns estudis apunten que podria ser òptim consumir preferentment informació “dels teus” perquè per determinades qüestions –posem pel cas, el canvi climàtic– només et creuràs determinades informacions, quan són justament “els teus” els qui t’alerten. En tercer lloc, perquè el consum d’informació política s’ha fragmentat moltíssim i els mitjans tradicionals ja no són els principals proveïdors d’informació. Ara són les mateixes xarxes socials les que canalitzen i transmeten bona part de la informació política a la ciutadania. Atès tot això, potser és menys sorprenent una regularitat empírica que observem en els darrers anys: tenim evidència empírica que amb l’increment de la connexió a internet d’alta velocitat als mòbils (des del 3G en endavant), els nivells de confiança política de la ciutadania amb els governants ha disminuït significativament.
Per tant, ha deixat de ser certa la màxima que, amb més informació, més confiança política i més bon govern. Però si el quart poder tendeix a desaparèixer o a ser menys escoltat, com garantirem a la ciutadania la capacitat de distingir bons i mals governants?
