El director de programes de la Deusto Business School, coautor del llibre Generación Z (Plataforma), ens analitza aquest grup d’edat i la seva influència en la resta.
Vostè assegura que la generació Z, els set milions de joves que en aquest moment tenen entre 14 i 23 anys, es troben en un dilema. Quin és i per què ho afirma?
El dilema, per aquells que van néixer amb Internet a casa, que són l’anomenada generació Z, és, per una banda, que ho tenen tot al seu favor perquè són nadius digitals –per tant poden accedir a noves professions, disposen de tecnologia per fer amics, comprar, aprendre…– però, per altra banda, el món encara no ha canviat i, per tant, han d’escollir entre aplicar la tecnologia a la seva vida o seguir vivint en un món analògic. Dit d’una altra manera, aquest joves han de decidir entre formar part del vell món (estalviar per comprar-se una casa, per comprar-se un cotxe…) o entrar en el nou món.
Vol dir que ara aquests joves tenen un peu a cada banda?
Sí, i tenir un peu a cada banda, en qualsevol situació, sempre és complicat. Ells volen gaudir de totes els avantatges de la digitalització però el món encara no és tan digital com ells voldrien. Per exemple encara els exigeixen estudiar presencialment, fer gestions presencials… moltes coses digitals encara no han arribat a les nostres vides com hauria de ser i aquesta lentitud, a la generació Z, l’exaspera.
La generació Z és nativa digital. Quins altres elements la caracteritzen?
Com a conseqüència de la digitalització, la generació Z busca la immediatesa. També és una generació impacient. Els seus membres volen les coses ja. Volen comunicar-se immediatament amb els seus amics, tenir un accés ràpid a tot el coneixement, comprar en qualsevol moment del dia i de l’any… Aquesta immediatesa la volen aplicar a totes les facetes de la seva vida. A més, aquesta impaciència és complementa amb un altre fet, com que aquests joves tenen tot el coneixement a l’abast de la mà, ningú els pot donar lliçons i això els fa irreverents i contestataris. I aquesta irreverència fa que sovint s’enfrontin a les seves famílies, professors, caps… I, finalment, també tenen una clara obsessió per innovar, per canviar i per fer les coses d’una forma diferent, perquè aquest és el camí per trencar amb el vell món analògic. És a dir, les característiques principals de la generació Z són la irreverència, la immediatesa i la innovació.
De fet, aquesta generació Z és filla de la societat líquida de la qual parlava Bauman. Això com els afecta?
Les certeses de les generacions anteriors han desaparegut. Bauman afirmava que en el món líquid ja no hi ha certeses. Pensàvem que durant tota la vida treballaríem en una mateixa feina, però de cop hi volta ja no és així. Pensàvem que tota la vida viuríem en un mateixa residència i, tampoc ja no és així. Pensàvem que ens casaríem i tindríem fills i ara ni ens casem i ni en volem tenir… I així en molts àmbits de la vida. Ara tot és líquid. La generació Z neix amb la incertesa de no saber quin serà el seu futur. Això és dolent, però també bo. La liquiditat és dolenta per aquells que sempre hem viscut en un món que mai canviava, però pels membres de la d’aquesta generació és bona perquè ells estan acostumats a gestionar la incertesa i els riscos que aquesta comporta. Ells estan més ben preparats per afrontar el món líquid que nosaltres.
Quina diferència hi hauria entre la generació Z o la generació del Mil·lenni?
Els mil·lennistes neixen en un món analògic i descobreixen internet i les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació quan ja són grans. Els membres de la generació Z neixen a partir del 1996, per tant actualment tenen menys de 24 anys; en canvi els mil·lennistes es fan grans amb els nou segle –celebren divuit anys l’any 2000, per tant, ara ja superen la trentena–. En conclusió, els mil·lennistes han gaudit de la tecnologia tard i això els ha fet viure certa frustració.
Per què és qualifica els mil·lennistes de “generació frustrada”?
Perquè els seus membres pensaven que viurien els avantatges d’un món en creixement, però de cop i molta va arribar una crisi; pensaven que la digitalització els permetria gaudir dels millors llocs de treball, però la crisi els va impedir prosperar, etc. Han estat víctimes de diverses frustracions, i, per això, en general, són una generació molt crítica i que trasllada aquesta frustració a la seva forma de ser, de consumir i d’actuar.
En un moment donat es va parlar molt dels mil·lennistes. Es va fer un abús del terme?
Sí, sens dubte. Ara bé, no va ser un abús preocupant. Mil·lennista és un concepte que ha triomfat. Encara que els experts ens escarrassem en explicar el concepte, si tu preguntes a qualsevol ciutadà: “Què és un mil·lennista?”. Tothom et contestarà: “Un jove digital”. Per a la majoria dels ciutadans qualsevol jove que domini les xarxes socials és un mil·lennista. La majoria no distingeix entre un mil·lennista i un membre de la generació Z, però coneix la paraula.
Fins a quin punt aquestes dues generacions han contagiat la seva forma de ser a les altres generacions?
Aquesta pregunta és interessant perquè en el fons tots som una mica mil·lennistes. Independentment de l’edat que tinguem, tots som una mica impacients i avui més impacients que abans; també tots som irreverents i ens agrada portar la contrària… De fet, cada vegada canviem més sovint d’opinió, de vot, de partit polític… També tots som una mica innovadors, perquè ens agrada canviar; i tots naveguem en la incertesa.
Així doncs parlaríem de quatre paraules encapçalades per una i: irreverència, immediatesa, incertesa i innovació o inclusió…
Sí. Podríem parlar d’innovació, però, certament, també d’inclusió. Aquestes generacions noves que ara entren als llocs de treball també tenen una vocació social molt més forta que la resta de generacions. Per les generacions anteriors les qüestions socials anaven després de les qüestions econòmiques. Només quan una empresa tenia beneficis els podia destinar a fins socials. Pels membres de la generació Z són tan importants les finalitats econòmiques com els socials, per això és molt inclusiva.
Abans deia que la principal característica de la generació Z és el fet que són nadius digitals. La digitalització realment té tanta influència en la construcció dels valors d’un col·lectiu?
És veritat que una generació sempre ha pensat diferent que l’anterior i que els fills sempre han pensat diferent que els seus pares i que els seus avis, però mai fins ara no hi havia hagut una diferència ni un xoc tan important entre generacions, perquè mai fins ara els nens i les nenes no s’havien educat i socialitzat a través d’Internet. I això fa que els infants avui es comportin d’una forma diferent. Per exemple, ja no han de preguntar res als adults perquè tot els ho resol Internet. Els pares i els professors han deixat de tenir el monopoli del coneixement. El principi de càtedra, des del punt de vista de respecte als pares o al mestre, s’ha perdut. A més, abans els nens i les nenes es sociabilitzaven al pati, al carrer, a les festes… en canvi ara ho fan a internet, la qual cosa provoca que tinguin accés a coses que altres generacions a edats tan joves mai havien tingut. El percentatge de nens de set o vuit anys que veuen pornografia a Internet és esgarrifosa!
Això vol dir que els valors han canviat més ràpid en les darreres generacions?
No dic que siguin millors o pitjors, però és evident que l’escala de valors entre els meus fills i jo ha canviat més que entre jo i els meus pares i que entre els meus pares i els meus besavis. L’escala de valors ha canviat brutalment! I ha canviat perquè ha canviat la forma com hem estat educats.
Canvia l’escala de valors, però també la forma d’expressar-los…
Sens dubte. La forma d’expressar-los té a veure amb la irreverència que comentàvem abans. Ara no hi ha filtre. Amb la tecnologia podem dir el que sigui, a qui sigui i a on sigui. S’ha perdut el respecte. Reptar l’establishment i actuar no és dolent, sempre i quan això serveixi per a millorar.
Pots llegir l’entrevista sencera al número 180 de la revista Valors
