Arran d’un canvi normatiu a la Unió Europea, els centres hospitalaris podrien deixar de tenir permís per portar a terme assaigs clínics de teràpies avançades. Darrere d’aquesta demanda hi hauria els interessos de la indústria farmacèutica.
Els centres sanitaris han estat sempre molt més que l’atenció i l’assistència directa a la gent malalta. Les institucions del sistema de salut han desenvolupat el treball comunitari per potenciar la promoció de la salut, prevenir patologies i desenvolupar les capacitats de les persones en l’autoconeixement i la cura del propi cos. Ofereixen docència i formació per a estudiants, però també han sabut convertir-se en espais de trobada i intercanvi amb professionals. I de manera revolucionària han estat pioneres en la detecció de necessitats de la població posant en marxa estudis i diagnòstics que han permès innovar en respostes úniques. De manera específica, els hospitals de referència han arribat a dur a terme recerca puntera tot dissenyant i creant processos i tractaments individualitzats. Ara, arran d’un canvi normatiu a la Unió Europea que vol assegurar l’equitat territorial en l’accés a teràpies concretes, els centres hospitalaris podrien deixar de tenir permís per portar a terme assaigs clínics de teràpies avançades. És ètic regular la innovació i la recerca als hospitals?
Quan un centre hospitalari vol desenvolupar un fàrmac innovador perquè ha detectat una diana terapèutica, ha de cercar finançament que cobreixi les despeses dels assaigs, primer en model animal i, posteriorment, humà. Per tal d’aconseguir el vistiplau i la cobertura econòmica, el disseny de l’estudi s’ha de portar a terme com cal: disposar d’una mostra probabilística, un grup control, etc. Però en el cas de les malalties minoritàries, immunitàries o poc freqüents, es va veure que no era possible tenir grans grups per fer recerca. Així, la normativa actual permet una excepció que facilita als hospitals poder desenvolupar els seus propis fàrmacs i fer assaigs propis sense haver de disposar de finançament extern. Seria una via de recerca alternativa, però també de futur tractament, per a persones que d’altra manera no hi tindrien accés. Aquest ha estat el cas de l’Hospital Clínic, a Barcelona, que ha desenvolupat un tipus de teràpia oncològica, el CarT, que individualitza el tractament mèdic a través de les cèl·lules immunològiques del mateix pacient. Aquest centre sanitari va cercar suport financer i, com que no el va trobar, es va acollir a l’excepció i el va posar en marxa de manera autònoma.
Ara, diverses veus a Europa han demanat revisar aquesta excepció. Segons expliquen, aquesta mena de recerca no respectaria els criteris de seguretat i qualitat i estaria afavorint la discriminació, ja que sense un mercat únic hi hauria pacients que no podrien aprofitar els avenços locals. Segons veus crítiques, com ara la Societat Espanyola d’Immunologia, Metges del Món o els mateixos científics dels hospitals acollits a l’excepció, darrere d’aquesta demanda hi hauria els interessos de la indústria farmacèutica, que veu minvat el seu poder en el control dels preus dels medicaments. Cal afavorir la justícia o mantenir l’equitat? És ètic que només uns quants pacients se’n puguin beneficiar? És ètica la discriminació positiva per assegurar que els grups minoritaris també siguin representats?
La Unió Europea podria mantenir l’excepció o revocar-la. De manera més moderada, es podria optar per assegurar el finançament de les recerques dels centres sanitaris i així tenir una regulació comuna tant per a les institucions de salut com per a les farmacèutiques. També en un curs intermedi, seria factible revisar els objectius dels processos innovadors per assegurar que donen resposta a la majoria sense deixar de banda una mirada equitativa.
