Les festes nadalenques com totes les fetes populars porten a fer una reflexió sobre ‘l’ésser humà juganer’. El concepte de ‘Homo Ludens’, l’home que juga o juganer, va ser introduït pel teòric neerlandès Johan Huizinga (1872-1955) en la seva obra homònima publicada el 1938. Huizinga sosté que el joc és un element essencial de la cultura humana i que està intrínsecament lligat a la formació de la societat i a l’evolució de la humanitat. Freud (1856-1939) ens parla del plaer, un aspecte lligat en tot moment al joc. Albert Einstein (1879-1955) ens diu que “El joc és la més alta forma d’investigació.” O “Jugar és més natural que treballar” de John C. Holt (1921-2010). Sense oblidar el psicoanalista de nens, D. Winnicott (1896-1971). I el que és més important: Què és el joc i el plaer per a la persona lectora?
Quantes vegades hem contemplat una foto amb tots els edificis derruïts i entre la runa uns nens jugant….. El joc o l’ésser juganer pertany a l’estructura de tot ésser humà. Aquest/a nen/a que tothom té a l’interior no cal anorrear-lo, ni castrar-lo, ni matar-lo, sinó conrear-lo, mimar-lo i viure’l tota la vida, però amb seny.
Aquest món juganer o de plaer que el monstre del capital omnieconomicista mercantilitza i deshumanitza amb la seva dictadura financera, si és rendible, ho sosté, sinó no és així: no existeix. Cal recordar tot aquest món de joguines infantils o de jocs per a grans que es mou en les dates, com Nadal, comercialitzades junt amb el món del plaer. I el plaer com a joc el trobem, a més, en dues dimensions, molt humanes.
Una, el menjar. Es menja malament per interessos de rendibilitat econòmica i s’està caient en les obesitats, tota una nova patologia psicosomàtica, però com a gust fi tenim la gastronomia: Pensa el que menges i menja el que penses. El plaer de jugar amb la necessitat del menjar com de la seva preparació. Cosa ben lògica per poder viure. Una necessitat biològica però alhora també culturitzada i avui globalitzada…. Trobem una gran pluralitat de restaurants de diferents ètnies en una mateixa ciutat… Cal contemplar els rètols dels carrers i la gran valoració dels “xefs” de cuina.
L’altra dimensió és el joc del món eròtic. Una dimensió bàsica de la humanitat per expandir-se, però ara separat de la procreació. A més, els aparells sexuals, el femení (tres funcions en tres òrgans separats) i el masculí (tres funcions en un sol òrgan) comporten una psicologia diferent. I totes les cultures tenen els seus jocs i per a totes les edats. Així i tot, continua la repressió culturaI. Una gran dificultat per viure l’erotisme com cal des del naixement és la pornografia. Només indicar que l’arrel de porno és vendre…i així es comprèn el comerç del cos humà com a instrument per quelcom que pertany a la natura de l’ésser humà: gaudir del plaer corporal. És ben cert que hi ha tota una repressió camuflada malgrat l’aparent disbauxa. I per què tanta por a aquest plaer? Les qüestions que s’aixequen en són moltes. I la història presenta molts enfocaments diferents.
Aquest/a nen/a que tothom té a l’interior no cal anorrear-lo, ni castrar-lo, ni matar-lo, sinó conrear-lo, mimar-lo i viure’l tota la vida
Per tant, a l’ésser humà li cal viure del joc junt amb el plaer. Per això cal informació per a formar-se i no mercantilitzar-ho. I saber-ne fer una bona gestió per a la salut integral. Certament, la visió global dels mitjans de comunicació no hi porta. I una vegada més cal fer ús de la pròpia capacitat crítica informada i d’una llibertat sincera.
Així entrem en un món relacional, socialitzador. Cal veure el naixement dels jocs olímpics. Tenen les seves arrels a l’Antiga Grècia, específicament a la ciutat d’Olímpia. La primera edició es va celebrar l’any 776 aC i van ser part d’una sèrie de festivals religiosos dedicats al déu grec Zeus. Aquests jocs es van celebrar cada quatre anys i van perdurar durant més de 1.000 anys fins que van ser prohibits el 393 aC per l’imperi romà cristianitzat, que va suprimir moltes pràctiques paganes.
L’interès per la restauració dels Jocs Olímpics va sorgir a la dècada del s. XIX i va ser impulsat pel pedagog i historiador francès Pierre de Coubertin (1863-1937). Va ser el fundador del Comitè Olímpic Internacional (COI) i els jocs Olímpics es van reprendre a Atenes, Grècia, l’any 1896. Des de llavors, els Jocs Olímpics moderns s’han celebrat cada quatre anys, llevat de les dues guerres anomenades mundials. Els Jocs Olímpics continuen sent un esdeveniment internacional important que promou l’esport, la pau i la cooperació entre les nacions. I confiem que sigui així del 26/7 a l’11/8 a la XXXIII olimpíada a París.
Però no oblidem tot aquest món nou digital i virtual. És joc i plaer? A l’era digital, on les fronteres entre el real i el virtual esdevenen cada cop més difuses, el concepte d’Homo Ludens pren una nova dimensió. Els mons virtuals, els videojocs en línia massivament multijuganers i la realitat virtual creen espais on els individus poden participar de manera lúdica i plaent, influenciant així la cultura i la societat. Ho estem aprenent….
Per acabar, porto a considerar un filòsof, que recomano, Byung-Chul, Han (1959…) que diu: “l’origen de la cultura no és la guerra, sinó la festa, que comporta el plaer, i el joc, no és l’arma, que comporta dolor i mort. L’època sense festa és una època sense comunitat. I no permet que emergeixi el nosaltres. Quan això passa és difícil mantenir-se en una pau interior que ens enforteixi” i la puguem irradiar.
