La paraula valor és d’un ús molt popular, i té moltes significacions. Certament, en el sentit que en parlo a l’article és un total reflex del títol de la revista:Valors.
La paraula valor ve del llatí valor, valoris. Té un sentit equiparable a “força, fortalesa”; així ho indica la seva arrel indoeuropea: ser fort. En el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) com en d’altres, la paraula valor té aproximadament uns deu significats diferents. Els esmento per tal de poder contextualitzar-los.
- Qualitat o conjunt de qualitats per les quals una persona o una cosa mereix consideració o ser tinguda en compte: les seves recomanacions tenen un gran valor per a nosaltres. Un sinònim és “vàlua”.
- Preu o estimació equivalent. Quin és el valor d’aquestes terres?
- Importància o significat d’un dit o d’un fet. El seu comentari no té gaire valor per a mi.
- Qualitat del que és correcte o efectiu, o del que s’ajusta a la llei. Un sinònim , “validesa”. La pesseta va deixar de tenir valor.
- Qualitat de la persona que actua amb valor o determinació davant de situacions arriscades o difícils. Un sinònim, “Ànim, coratge, valentia”. Es va enfrontar als problemes amb molt de valor.
- Equivalència d’una moneda amb referència a la que es pren per patró. L’euro no té el mateix valor que el dòlar.
- Matemàtiques: Quantitat o magnitud que es dona a una variable. El valor de x en l’equació x – 50 = 100 és 150.
- Música: Duració d’una nota musical segons la figura amb què està representada. El valor de la negra és el doble del de la corxera.
- Economia: Conjunt de documents que representen la quantitat de diners prestada a una empresa o societat per aconseguir uns guanys. Els valors són títols que es cotitzen en borsa.
- Valors: Un conjunt de normes o principis morals i ideològics que dirigeixen el comportament d’una persona o societat. Diuen que s’estan perdent molts valors tradicionals.
Veiem, per tant, que la paraula valor depèn del context. Aquest principi evita moltes confusions i debats inútils, tenint en compte que tota paraula té sentit dins d’una frase i aquesta en el seu text i aquest en el seu context. I si no és té en compte el context, la paraula o el text, aleshores és un pretext per dir coses que no tenen res a veure amb el sentit de la paraula, concretat en una frase.
Parteixo de la definició número 10. Per tant, el valor és o ha de ser quelcom vital per a la persona. Ajuda a créixer, madurar, progressar, esbadellar. Un procés de desenvolupament total si no fos així, seria un autoengany.
Es més, en llatí hi ha la frase: Valetudinem tuam cura diligenter (Cuida’t de la teva salut). Valetudo, de l’arrel valor, significa “salut”. Per tant, tot valor es refereix a la salut total i integral, viscuda amb fortalesa. Des d’un angle humà o ètic o moral o psíquic, els valors són essencials no únicament per a la solidesa personal, sinó també social. No es poden separar per què tot Ésser Humà és ésser de relació. I cal aquí el seny, que és el sentit comú, és a dir, el sentit de la comunitat.
Un quòdlibet podria ser: Hi ha valors? Hi ha crisi de valors? De valors, sempre n’ha existit. Actualment estan per terra, escampats, desordenats, desunits. Davant d’aquest panorama caòtic afloren els antivalors. Un antivalor és tot valor que és inhumà, que destrueix. Tal volta, el panorama actual sigui així a nivell societat i molt presentat pels massmèdia o mitjans de comunicació. Ho podem constatar en la mentida, calúmnia, perjuri, mitja veritat o la postveritat, perversió, que són moneda corrent, àdhuc oficialitzada per certes autoritats públiques. I no diguem amb els fake news (falses notícies), que no cauen del cel.
Per tant, el que ha caigut no és el valor, sinó l’escala de valors, tècnicament dit “axiologia”. No som en una època de canvi, sinó en un canvi d’època, aspecte del qual se’n parla moltíssim. Això indica que hom ha de treballar per construir una nova escala, la qual des de dalt de tot dona una nova mirada o un nou horitzó en aquest canvi d’època. Una construcció íntegrament humana.
Acaba de ser publicat un llibre, el títol del qual va pel pensament de l’article: La construcció de valors col·lectius o Proyectos colectivos para sociedades dinámicas (Principios de epistemologia axiológica). L’autor és un dels grans pensadors catalans actuals: Marià Corbí, director del Centre d’indagació de la Saviesa Humana (CETR) de Barcelona.
Esmento alguns valors, n’hi ha molts, que podem considerar com a constructius tant personalment com socialment: Dignitat humana, confiança, sinceritat (que no és espontaneïtat), honestedat, responsabilitat, coherència, solidaritat, esperança. A més, Abraham Maslow, fundador de la psicologia transpersonal, ens mostra una escala o axiologia. De tot això, en parlaré en un altre moment.
I concloc, Paulo Freire, gran pedagog, va dir: L’educació no canvia absolutament res, canvia les persones que han de canviar el món.
