Tot i els canvis de la societat i el comportament humà, hi ha un factor que no varia: la reproducció. Ara bé, què implica ser mare? Estem preparades per ser-ho, en circumstàncies especialment vulnerables? Nausica Castelló coordina el projecte Maternitat Preinfant, un programa que s’integra dins de l’organització ABD (Associació Benestar i Desenvolupament) i que treballa per garantir els drets de les persones en situació de fragilitat social.
En quin moment neix Preinfant?
És un projecte que neix l’any 1997. Llavors, ABD, l’entitat fundadora, gestionava recursos d’atenció a dones consumidores [de drogues], i les professionals que hi treballaven van veure que, tot i les seves circumstàncies, les dones que en aquell moment consumien i que es quedaven embarassades continuaven el seu procés sense més. En canvi, aquests eren embarassos que tenien molt risc, no només físic sinó que un cop naixien les criatures tenien també moltes problemàtiques afegides. Des d’aleshores es va decidir crear un programa específic per donar resposta a aquestes maternitats tan concretes i tan vulnerables.
Com es concreta la vostra tasca?
Nosaltres acompanyem aquestes maternitats, siguin de la condició que siguin. Perquè totes les dones, en un moment determinat de la nostra vida, podem estar en un moment de vulnerabilitat. Ja sigui per una situació de violència, per consum, pobresa, etc. Des de Preinfant el que busquem és donar la millor qualitat possible a aquestes maternitats.
Ara, a més, també treballeu amb mares adolescents.
En els darrers vint anys el programa ha donat resposta a dones que ho necessitaven independentment del seu context. Fa molts anys hi va haver un boom d’immigració amb moltes dones nouvingudes en situació administrativa irregular, amb molt poca xarxa de suport i, en aquell moment, també van començar a aparèixer moltes noies adolescents embarassades.
Quins són els principals errors que cometem quan parlem de maternitat?
Des de Preinfant el que volem emfatitzar és que la maternitat no s’ha d’idealitzar. No hem de pensar que la maternitat ho pot tot. Estant en situació de vulnerabilitat, no podem pensar que “amb el fet de ser mare” ja es podrà amb tot, per molt meravellós que sigui. En primer lloc, hem de saber que una dona té dret a estar acompanyada, sobretot, pels serveis públics: ja siguin de salut, d’educació, etc. En segon lloc, també ha d’estar acompanyada per la societat. D’aquí ve aquella frase de “per criar tota una tribu”. Les famílies, sigui quina sigui la seva condició, han d’estar sostingudes d’alguna manera, i, això, és una responsabilitat de la societat.
Les criatures, quan neixen, podríem dir que són completament innocents, oi?
Estar vivint en una circumstància vulnerable no ha de ser necessàriament un hàndicap per tirar endavant una maternitat, només faltaria. Ara, també és veritat que ens hi juguem molt, perquè en un embaràs estem portant al món una criatura que ha de poder desenvolupar-se amb el màxim de qualitat possible. Tenir una criatura és una inversió que l’hem de poder fer tots.
Com establiu aquesta xarxa?
És fonamental que la mare i el fill o filla tinguin una vinculació forta. Això és una protecció forta per l’infant i la garantia que aquesta criança sigui amb qualitat. Des de Preinfant fem un acompanyament emocional, educatiu i social. Treballem perquè la mare cuidi molt bé la criatura i viceversa. Treballem per desenvolupar pautes de necessitat i criança necessàries per conèixer què necessita una criatura acabada de néixer i, també, el que necessita una criatura de sis mesos o de dos anys. No és el mateix. Treballem per adquirir les competències maternals i dur a terme una maternitat tan positiva com sigui possible, alhora que també es genera una xarxa col·lectiva de suport.
