Geocaching, a la recerca del tresor

geocaching

El 1854, a Dartmoor, un poble d’Anglaterra, William Crossing, un escriptor de l’època, va explicar al llibre Guia de Dartmoor com James Perrott, un habitant del poble, va amagar una ampolla per rebre cartes a una esplanada al nord de la ciutat. Els excursionistes hi van començar a deixar cartes i postals i després les reenviava al seus destinataris. Aquesta anècdota va inspirar l’aparició d’un joc d’orientació anomenat letterboxing.

L’activitat, que combinava elements d’orientació, art i resolució de trencaclosques, consistia en la cerca de tresors a partir d’una sèrie de pistes per aconseguir la letterbox. Dins de les letterbox trobàvem: un llibre de visites i un segell de goma. Qui identificava la caixa, s’estampava el segell a la seva llibreta personal per demostrar que havia trobat el tresor.

Aquest joc es va anar estenent i aviat van començar a sortir caixes a diversos paratges de la zona que contenien cartes que els visitants introduïen, d’aquí el nom: letter que és carta i box que és caixa.

Ha passat el temps i ara es practica més el geocaching, un joc a l’aire lliure de cerca de tresors al món real amb l’ajuda de dispositius GPS. Els participants han d’anar a unes coordenades específiques i, un cop a lloc, intentar trobar-hi el “geoamagatall” (contenidor) amagat per altres jugadors. Les coordenades geodèsiques dels amagatalls són publicades a www.geocaching.com.

La idea és original d’un enginyer americà anomenat David Ullmer. Per a celebrar la decisió del govern dels Estats Units de no degradar el senyal per als receptors GPS comercials va decidir amagar pels voltants de Portland uns quants “tresors” i va enviar les coordenades a un grup d’amics afeccionats al GPS. David Ulmer va amagar el primer tresor el 3 de maig i tres dies més tard ja havia estat visitat dues vegades.

Els geocachers es mouen per trobar caixes de diferents mides i colors que contenen objectes petits i que estan amagats tant a paratges urbans com forestals. Un cop les troben poden emportar-se un objecte sempre que en deixin un altre a l’interior. Així és com s’estableix un intercanvi colorit de pins, botons, taps, clauers… entre els jugadors.

Abans de tornar a deixar el tresor al mateix lloc per a què altres el trobin, els geocachers escriuen el seu nom a la llibreta de registres fent constar el seu èxit. “Actualment existeixen més de dos milions de tresors actius amagats en més de dos-cents països (tres mil i escaig dels quals es troben a Catalunya).

El primer emplaçament d’un tresor a Catalunya va ser instal·lat fa deu anys a la muntanya de Montserrat. Segons la persona que el va ubicar, el català Francesc Comelles, la intenció va ser “que les persones que el cerquessin gaudissin del paisatge”, explica l’organització.

Tothom pot participar d’aquest joc sense cap cost econòmic. És una manera divertida de gaudir de la natura, fer esport i conèixer altres persones. Tot el que cal per jugar és un GPS, uns quants coneixements d’orientació i estar apuntat a la web www.geocaching.com o alguna altra plataforma similar com terracaching. com, opencaching.com. Us hi animeu? – LUCIA MONTOBBIO.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.