Aquest mes de setembre, Gabriel Plaza començarà la carrera a la Universitat Complutense de Madrid. Fins fa pocs mesos, fora del districte obrer de Ciudad Lineal, ben poca gent coneixia aquest jove madrileny de divuit anys. Però el mes de juny, en aquesta tradició de convertir l’accés a la universitat en una competició i entronitzar els que arriben a dalt de tot del rànquing, el nom de Gabriel Plaza va saltar de l’anonimat als titulars.
Ell va ser l’alumne que va obtenir la nota més alta de tota la Comunitat de Madrid a l’EBAU, l’equivalent a la selectivitat. La nit abans del primer examen, gairebé no va dormir. Però tot i estar preocupat per si el cansament li havia fet escriure alguna bajanada, l’insomni no es va notar gens en el resultat. Ni el primer dia ni tampoc els altres, que ja havia pogut dormir més.
En Gabriel va treure un deu a tots els exàmens, tret de la prova específica d’alemany, on va obtenir “només” un 9,75. La qualificació final va ser un 13,964. Les claus, segons ell, són “molta organització i força de voluntat”.
“Amb la nota obtinguda fins llavors, Plaza podia estudiar la carrera que volgués: va escollir Filologia Clàssica”
Va anar a parar a l’educació pública després d’estudiar fins a cinquè de Primària en una escola privada, però la situació econòmica de la família i alguns episodis de bullying van fer-lo canviar de centre. A l’institut San Juan Bautista es va enamorar del llatí i el grec, assignatures que per ell van ser tot un descobriment. Fora de les aules, ha participat el Comitè d’Equitat de l’institut, fent activitats en contra del racisme i a favor del feminisme i la diversitat sexual.
Amb la nota obtinguda entre el batxillerat i l’EBAU, Plaza podia estudiar la carrera que volgués. Qualsevol. Ell va escollir Filologia Clàssica. Que un alumne amb uns resultats brillants decidís matricular-se en una carrera amb poca demanda per alguns era una mala notícia i hi va haver qui va considerar que tenia el deure de criticar un noi de divuit anys per decidir estudiar allò que li agrada. La tria d’uns estudis amb una nota d’accés no especialment alta va despertar la brigada de la bilis de les xarxes, que de seguida va posar Gabriel Plaza al punt de mira.
En pocs dies, el seu compte de Twitter va passar de tenir una cinquantena de seguidors a més de dos mil. Davant del tsunami mediàtic, va decidir tancar el perfil a la xarxa social. Assegura que la raó no van ser els insults, sinó que rebre tantes notificacions l’atabalava. Plaza, que de petit ja havia estat víctima de bullying a l’escola, al cap dels anys tornava a topar-se amb l’assetjament.
Ni els insults ni les crítiques van fer canviar de parer a Gabriel Plaza. Ell, que es defineix com una persona d’Humanitats fins al moll de l’os, considera que Filologia Clàssica té un gran ventall de sortides professionals, des de l’educació a l’arqueologia, passant per treballar en una empresa. A més, està convençut que, d’una manera o d’una altra, aconseguirà tirar endavant i que, si no és a través de la Filologia Clàssica, serà amb una altra cosa: “almenys hauré tingut quatre anys feliços”, conclou.
De fet, la recerca de la felicitat és un horitzó constant per a Plaza. “Prefereixo la felicitat a l’èxit assegurat”, ha afirmat en diverses entrevistes aquest jove que de gran vol ser professor de llatí, grec o llengua castellana.
