Construir oasis de cultura, joc i diversió on regna la tragèdia no és fàcil. Ho poden constatar els supervivents dels camps d’extermini de la II Guerra Mundial o els voluntaris que avui treballen en camp de refugiats. Hi ha però persones que tenen el do de motivar i entusiasmar i aquest és el cas de Fredy Hirsch (1916-1944).
Nascut en plena Gran Guerra (1916) i al si d’una família acomodada de la localitat alemanya d’Aachen, Hirsch és educat en una escola jueva i en el marc dels moviments juvenils Maccabi Hatzair, agrupacions scouts que promouen l’esport i els ideals sionistes. De fet, és gràcies a aquesta educació no formal, que molts joves jueus es converteixen en líders de la resistència antinazi.
El 1933, quan la seva mare i germà emigren a Bolívia, ell es troba a Dusseldorf, d’on passa a Frankfurt (1934) i d’allà a Praga (1935). Malgrat està sol i els atacs antisemites són violents, l’esperit independent, lluitador i els seus ideals sionistes l’impedeixen abandonar Europa. Durant aquests anys desenvolupa diversos programes esportius i educatius per a centenars de nens i joves que pateixen les lleis discriminatòries nazis. Tenen prohibit anar a l’escola, als parcs i fer ús dels transports públics. També els transmet l’orgull de lluir l’estrella de David i valors com la salut, la higiene o la disciplina.
El 1941, com a membre de la comunitat jueva de la capital txeca és obligat a construir l’estructura organitzativa del gueto de Terezín – a 60km de Praga-, on són deportats 150.000 jueus, dels quals 33.000 moren i 88.000 són enviats als camps d’extermini. Un espai de misèria material, però no cultural. En aquest gueto funciona una sofisticada escola clandestina i Hirsch s’encarrega del departament de Joventut i Educació. A l’edifici L417, genera un oasi d’imaginació per a tots els nens i nenes, que el segueixen arreu. Organitza trobades culturals, tradicionals i esportives (equips d’atletisme, classes de boxa i campionats de futbol i bàsquet). Ell també negocia amb els guàrdies de les SS menjar o roba pels nens. El jove intenta suavitzar la vida de la seva gent, però el maig de 1944 els nazis aprofiten tots aquets actes il•legals per maquillar la realitat del camp davant d’una visita de delegats de la Creu Roja, una oportunitat fallida per ensenyar al món el tracte que reben els jueus.
L’agost de 1943, sota ordre d’aïllament, arriben a Terezín 1200 nens testimonis de la massacre del gueto polonès de Bialystok. Hirsch s’hi acosta i com a càstig és deportat a Auschwitz. Allà s’integra al Familiencamp B11b, on hi ha 500 nens i convenç a Josef Mengele, metge de les SS i conegut pels seus experiments amb humans, en fer un barracó per a infants, d’aquesta manera no molestaran i aprendran a complir ordres. En el Bloc31 l’alemany distreu els nens del món exterior seguint una rutina, cosa que els proporciona estabilitat; i organitza classes clandestines –comptava amb 20 professors- que sense llibres aposten per la memòria, la creativitat (cant i teatre) i la imaginació; però sobretot, en un espai on la vida no val res, els ensenya valors com la decència o la solidaritat. En el temps que Hirsch està al camp també aconsegueix vuit llibres del magatzem d’objectes requisats que amagava sota un tauló, una biblioteca il·legal que gestionava Ditta Adlerova, coneguda com la bibliotecària d’Auschwitz.
El final de Fredy Hirsch arriba de forma inesperada el 8 de març de 1944, suposadament se suïcida amb una ingesta de barbitúrics subministrats pels metges del camp. Zuzana Ruzickova, supervivent, ha dit: ” Fredy Hirsch va salvar les nostres vides, però en realitat, va salvar les nostres ànimes. Vam sortim més o menys intactes, gràcies a ell”. La història d’aquest jove jueu alemany ha esta pràcticament silenciada durant 70 anys, perquè la Txecoslovàquia comunista no va voler enaltir una figura suïcida i homosexual, condició que ell no proclamava i que els jueus dels camps acceptaven. Finalment, ha estat el cineasta Aarón Cohen, qui, en motiu del centenari del seu naixement, ha rescatat aquesta figura a través del documental Paradís a Auschwitz, en la qual 13 testimonis parlen d’una figura que es mereix ser als llibres d’història.
