És ben veritat que estem a l’hivern de la crisi i els capitans de la política han dimitit de les seves funcions d’aconduir la gran massa cap a camins de justícia i dignitat. Si hem d’esperar les seves indicacions per sortir-nos-en, malament rai. En l’escrit del mes passat, m’esplaiava anunciant que sortien flors conreades amb compromís i compassió per la bona gent que, davant la desgràcia dels que queden atrapats sense poder solucionar les seves necessitats bàsiques, organitzen Càritas, Bancs d’Aliments i menjadors públics.
Més flors. Milers de famílies llençades de casa seva buscant un refugi. La societat civil, les xarxes informals, van començar a defensar a les víctimes al carrer i als tribunals d’aquests desnonaments causats per unes lleis injustes, fetes a mida dels bancs. En poc temps, les reclamacions arriben a Europa i els polítics d’aquí, pressionats pels d’allà, miren a corre-cuita de suavitzar les normatives injustes. Fins ara, només havien trobat 85.000 milions perquè Bankia no quedés al descobert però no havien trobat solució pels desnonats. Hi havia lletra petita a favor del capital però no de les persones.
Més flors. Durant dècades Catalunya ha fet la puta i la ramoneta amb l’Espanya central fins que xarxes cíviques de voluntariat com Òmnium i l’ANC van dir prou i van convidar milers de persones a sortir al carrer el 10-J i l’11-S cridant a canviar el joc del pacte fiscal per la crida a la dignitat i l’estat propi. Ara sí, en Mas i els altres partits escolten el crit i redefinèixen l’estratègia de les relacions amb Madrid.Afortunat país que té ben arrelat el sentit de comunitat. Dins la fredorada de l’hivern de crisi de valors sempre creurem en el retorn de l’obstinada primavera, sobretot quan tants anònims jardiners van fent sorgir una flor rera l’altra malgrat totes les adversitats.
Flor rere flor arriba la primavera
