En un estat laic han de prevaldre els credos religiosos en un acte públic com són les oposicions? On és el límit del respecte a la diversitat religiosa? Podem parar una activitat per respecte al dret a culte?
Les xarxes socials s’estan convertint en un espai on, a més de compartir diversos aspectes de les nostres vides, es poden fer visibles queixes, demandes i reclamacions. Twitter n’és un exemple. Amb un senzill tuit de 280 caràcters qualsevol persona pot dir la seva fent pública a la xarxa de l’ocellet blau tota mena de situació que generi malestar.
Això és el que va fer una metgessa de València quan es va assabentar que s’havia canviat de dia l’examen d’un procés d’oposicions per la Generalitat Valenciana. L’examen, per places vacants de ginecologia i obstetrícia al sistema de salut públic, s’havia convocat per un dissabte. Amb el marge de temps marcat per llei, l’administració va avisar que la prova quedava anul·lada i passava al diumenge següent. L’explicació era clara: una opositora, per raons de creences, no podia fer un examen en dissabte i s’havia acceptat. La metgessa, de religió adventista, havia de guardar el precepte de descans i oració de la posta de sol de divendres a la posta de sol de dissabte.
Segons els mitjans de comunicació, la Generalitat va prendre aquesta decisió per no haver d’aïllar a la metgessa. Feia no gaire una altra facultativa de la mateixa religió, opositora en aquest cas per una plaça d’oftalmologia, havia demanat adaptar-se a la seva situació. En aquest cas, la solució havia estat demanar una sala durant tot el dissabte fins que va poder sortir a fer la prova.
Les piulades no van trigar a arribar. La majoria de comentaris expressaven el malestar relacionat amb el fet que un estat aconfessional hagués decidit perjudicar una majoria, quatre-cents opositors, per a respectar els preceptes religiosos d’una sola persona. De fet, el debat va anar més enllà, també es plantejava si les creences, els desitjos i les preferències personals han de modular lleis i normatives.
De manera totalment contrària a aquests arguments, algunes persones compartien l’opinió i posaven en valor la importància de respectar els sentiments religiosos i agraïen la flexibilitat de les institucions i com havien acceptat la diversitat. Finalment, però, la queixa de diversos col·lectius de professionals sanitaris juntament amb la pressió a les xarxes van fer que mantingués la data original i es va donar una opció especial a la metgessa afectada.
Aquest dilema té a veure amb el principi de la justícia social: és ètic el canvi de data si afecta la majoria encara que sigui per respectar les creences d’una persona? L’equitat ha de prevaldre? Poden els preceptes religiosos ser un argument per fer aquest tipus de demanda en un acte públic quan la Constitució contextualitza el país com laic? Què passarà el dia que la metgessa hagi de treballar un dissabte? Els centres sanitaris s’hauran de continuar adaptant?
L’administració ho va tenir clar des de l’inici i va decidir el canvi de data com la millor opció per la metgessa tot posant la seva religió al centre. Malgrat això es podria haver tingut en compte que un gran nombre d’opositors podria tenir problemes organitzatius i de conciliació laboral o familiar. Per tant, encara que s’hauria de respectar el desig d’una persona de complir amb la pròpia doctrina religiosa la solució podria haver estat equilibrada amb les necessitats de la resta.
Per contra, es podria no fer cap tipus d’excepció per qüestions de creences tancant així la porta a qualsevol demanda que amb aquest argument impliqui canvis profunds. Més enllà de la decisió final, en aquest cas, es torna a posar sobre la taula la importància de la reflexió sobre el pes de la religió en la presa de decisions i aspectes públics.
