Hi ha qui creu que filosofar és sinònim d’estar als núvols. Hi ha qui creu que filosofar és preocupar-se per temes aparentment grandiloqüents, però que en realitat són insignificants. Hi ha qui creu que la filosofia és recordar de memòria teories sense sentit que algun dia van escriure uns homes antics. Hi ha qui creu que filosofar és perdre el temps, en lloc d’usar-lo per a alguna altra cosa que sigui de més profit. I podríem seguir. Entonem el mea culpa: potser els qui ens dediquem a la filosofia som en part responsables d’aquesta mala fama que té.
La filòsofa contemporània nord-americana Martha Nussbaum, a Cultivating Humanity (1997), defensa que les arts i les humanitats ajuden a: (1) desenvolupar el pensament crític, que ens permet examinar-nos a nosaltres mateixos, fent-nos així més lliures; (2) reconèixer la pròpia humanitat i que qualsevol ésser humà mereix respecte; (3) potenciar la imaginació narrativa, que ens permet entendre els altres, les seves vivències, els seus punts de vista. Nussbaum diu que la filosofia ens pot ajudar en tots tres aspectes, però especialment a desenvolupar el pensament crític. I defensa que la filosofia ens serà d’ajuda per dur a terme el nostre rol com a ciutadans i per a la vida mateixa.
Afegim nosaltres que des de la filosofia fem preguntes que ja ens hem fet tots en algun moment: Som lliures? Què és la justícia? I la felicitat? Són preguntes que tenen diverses respostes raonables, però cap solució definitiva (de moment). I, malgrat això, cadascú de nosaltres inevitablement viu ja una resposta a aquestes preguntes. Així, la filosofia ens ajuda a explorar aquestes preguntes de manera crítica, tot examinant-nos a nosaltres mateixos i valorant possibles alternatives. Per tant, la filosofia ens ha d’ajudar a pensar el nostre dia a dia, ens ha d’ajudar a reflexionar per actuar com a ciutadans i per viure la nostra vida. Entesa així, prenguem-nos la vida amb filosofia!
