Serà nostàlgic però les festes majors formen part del nostre ADN emocional i vital. Si no existissin, caldria inventar-les. Però com que existeixen, per sort, solament cal reinventar-les, de tant en tant, fer alguns retocs per ajustar-les als temps perquè canvien les persones i les societats, tot flueix i res es queda igual. En les festes de la nostra infantesa descobríem el plaer de la participació col·lectiva. I com que no teníem Internet ni Smartphone, gaudíem veient-ne els preparatius, esperant el programa d’actes, sabent que arribarien aquells moments en els quals es trenca la monotonia i es realitza el ritual que ens ajuda a formar part de la col·lectivitat i divertir-se. En les festes majors (o menors) hi ha una reivindicació ben clara de la civilitat, una part d’aquesta consciència d’ordre compartida que, malgrat les moltes barreres que imposa la condició humana, ens permet sentir-nos part d’un projecte molt més gran que construïm entre tots.
Festes, festetes, festasses
