De tant en tant els fills reben una convit per anar a una festa d’aniversari. Què hi passa a les festes d’aniversari? hi ha com dos móns, dues perspectives. D’un cantó tenim els nens i nenes que es troben per celebrar que, per exemple, fa set anys un company va néixer i ho celebren gaudint, jugant i cantant.
L’altre perspectiva és l’adulta, els pares i les mares es troben i parlen, poca broma amb això! Acostumats al tràfec diari setmanal, les festes d’aniversari, que solen ser dissabte o diumenge al matí, són un moment perfectíssim per compartir allò que ens neguiteja del dia a dia dels nostres fills. No és un sopar d’adults, no és una festa d’aquelles tocades i posades, doncs solen ser austeres, amb un cert aire d’improvisació on totes les converses hi són possibles; aquella nena que se sent gelosa del seu germà nounat, aquell altre que potser passa masses hores davant les pantalles, totes les converses ajuden a tirar endavant.
Aquest grau d’improvisació, que en principi em sembla bé, aporta un problema important en el moment de treure el pastís, quan s’ha de cantar alguna cosa, en català?, en castellà?, la dels super3?, enregistrada?, sempre hi ha dubtes de com i què cantar. Ni va haver una que vaig anar, on un pare va treure una guitarra petita, crec que en deien cuatro veneçolà i es va posar a cantar una cançó original d’aquell país ajuntant-hi al final la tradicional catalana, tot un èxit! La tendència és a cantar en veu baixa segurament per vergonya, per provar de mantenir les bones maneres. Però no hem d’oblidar que aquella festa vol celebrar la vida d’un nen o nena i això és una de les coses més boniques que hi ha. Seria genial aparcar per un moment les bones maneres que d’altra banda serveixen per ben poc.
Organitzeu-les, anul·leu sortides a esquiar per anar a una festa d’aniversari, aneu-hi encara que s’hagi fet tard i sobretot no desaprofiteu una oportunitat per conversar amb iguals confiadament, allí es pot construir alguna idea interessant. Els fills més contents que un gínjol i segur que si els pregunteu si s’ho han passat bé us diran que sí i preguntaran quan serà la següent.
En relació a les festes del pijama, aquestes ja són un altre món, un risc que els pares més aventurers i acostumats a dormir poc potser accediran. Són el preludi dels sopars de noies, són trobades gairebé místiques de noietes que dormen conjuntament en matalassos inflables, totes menys una, aquella que té por i acaba per demanar als amfitrions que truquin als seus pares perquè la vinguin a buscar. – JORDI ALCÀSSER.
