Hi haurà pocs pobles que siguin donats a viatjar pel món tant com els catalans. Les raons psicosocials que ho expliquen serien objecte d’unes quantes revistes com aquesta, i no són tampoc el motiu d’aquest article. Però semblaria lògic que aquesta fal·lera per gaudir d’experiències de ruta partís d’un coneixement aprofundit del propi territori.
No sempre és així, tot i que és evident que d’un temps ençà hem avançat molt en la redescoberta del nostre país. La revista Descobrir Catalunya va néixer el 1997 per mostrar “el teu país com mai no l’has vist”. En aquest sentit, no tan sols va ser la capçalera degana de les publicacions de divulgació en llengua catalana, sinó que va ser el primermitjà de comunicació del segment de geografia i viatges que prenia com a àmbit els Països Catalans. Fa només tretze anys. No hi havia precedents.
Com dic, hem progressat molt, en poc més d’una dècada. Avui, hi ha desenes de capçaleres i plataformes -en especial a Internet- que presenten el nostre país com una destinació turística plena de possibilitats. Ja no som un indret beneït per un clima benigne i un litoral accessible ocupat per turistes europeus necessitats de sol i platja. Vaja, som molt més que això. I què ha canviat? Altres consideracions a banda, en el fons, succeeix que hem recuperat un cert orgull de país. I que -com tot a la vida- hem entès que no podem construir res d’interessant sense unes bases sòlides. Si bé sembla una paradoxa, el concert de la globalització requereix que cadascú domini el seu instrument, en el benentès que no volem que hi hagi una sola veu.
Un bon dia, no fa pas gaire, vam descobrir que el nostre territori és divers i ric, que té de tot i que no tenim res a envejar als altres. O potser sí, però que amb virtuts i defectes aquest territori és el nostre. I aquell dia vam començar a gaudir de trepitjar el Pirineu, el delta de l’Ebre, les Illes, els secans, l’Empordà…
Viatjar és enriquir-se a través del coneixement de realitats diferents. Si aquest exercici el fem en territoris amb els quals compartim l’arrel del que som, l’univers de matisos es multiplica. Hi ha molts malalts de voltar pel país, desenes de milers de persones que ho fan cada cap de setmana i a la mínima ocasió que se’ls presenta. L’experiència, si és satisfactòria, esdevé tan intensa que deixa una empremta molt fonda. Enganxa. I no pretenc replicar aquells que són més feliços deixant-se perdre per qualsevol racó de món. Segurament, són dues menes de viatge complementàries. Però sí que vull reivindicar l’immens catàleg d’arguments turístics que tenen els territoris de parla catalana, perquè encara cal. Ho tenim tot, pràcticament, aquí: natura, gastronomia, cultura, patrimoni, festes, pobles… i gent. Viatjar a prop de casa pot ser un plaer d’alt voltatge que us convido a practicar regularment.
