Sentit comú. Es tracta d’un dels termes als quals més s’ha apel·lat els darrers temps per part dels grans pensadors de la societat occidental. Se’ns presenta constantment com l’ingredient principal i indispensable d’una recepta màgica que ha d’acabar amb tots els problemes existents. Des de fa temps líders de diverses formacions ideològiques apel·len al sentit comú per acabar amb conflictes de convivència o amb discrepàncies polítiques. Milionaris i candidats a la presidència de grans estats també aposten per aquest terme com a principal arma per mitigar el canvi climàtic. Fins i tot es parla de sentit comú en l’àmbit de la justícia, en el món de l’educació… i, ara que estem en època de rebaixes, ens criden a consumir amb sentit comú.
Però realment existeix el sentit comú? I si existeix, què és? Des d’una perspectiva sociològica el sentit comú es defineix “com un conjunt de principis, percepcions, expectatives, pràctiques i creences que són compartides pels membres d’una comunitat, i que es consideren immediats i autoevidents”. Però qui conclou quins principis formen part d’aquest marc comú? En aquest cas, el sentit comú té relació amb el seny i amb la prudència? I això ens condueix encara a una altra pregunta: el sentit comú s’educa o és innat en l’home?
Aquest concepte té una llarga tradició en filosofia. Des d’Aristòtil –que en va parlar a De Anima– fins a l’actualitat, passant per Kant, G.E. Moore o Hannah Arendt, s’han fet grans debats filosòfics entorn del sentit comú. De fet, a mida que el pensament ha evolucionat, el concepte de sentit comú no s’ha concebut sempre igual. I no tots els filòsofs n’han estat fervents defensors. Per exemple, Ferrater i Mora en va dir: “El sentit comú no és el sentit de tots, perquè no és el sentit de ningú”. I va assegurar que l’home amb sentit comú era “incapaç d’enlairar-se per damunt del que és habitual i rutinari”. Tenia raó? Fins a quin punt el sentit comú anul·la la llibertat de pensament, creació i acció dels individus? S’està pervertint avui aquest concepte? Parlar de sentir comú és un eufemisme per imposar de forma majoritària la nostra opinió? Ja veieu que les preguntes són moltes i hem buscat experts en el tema per intentar contestar-les.
Existeix el sentit comú?
