En la història de la filosofia, el terme excel·lència fa pensar en treure el màxim de suc a la capacitat racional humana, a la raó que especifica l’humà. Per al grec Aristòtil, saber és saber per causes. Fer-se càrrec d’una cosa, comprendre-la, és saber-ne les causes: la material (de què, la matèria), la formal (com, el disseny), l’agent o eficient (qui, l’actor), i la finalitat (el què o perquè últim). En la finalitat rau el sentit de tot plegat. És l’esquema teleològic (de télos, ‘causa/finalitat’); entenent una cosa quan en copsem la finalitat pròpia. En els humans és el saber, no en va hi tendim per naturalesa.
Descartes subtitula el seu mètode “per a bé dirigir la raó i trobar la veritat en les ciències”. En aquesta línia es pot llegir l’atrevir-se a saber, el sapere aude!, de la Il·lustració. És l’exhortació a assolir la majoria d’edat –i no romandre en la culpable, per deixadesa i manca d’esforç, minoria d’edat–. Kant fa l’anàlisi crítica de la raó en el vessant de coneixement (què puc saber?), en el vessant ètic (què he de fer?), i en el vessant filosòfic i antropològic (què puc esperar?, què és l’ésser humà?). Fins i tot la primera part de la frase “de cadascú segons les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats” de Marx pot ser llegida com un esperonar tothom a atènyer el seu màxim, la seva excel·lència.
Molt sovint, racionalitat i fer bé les coses lliga amb seguiment d’un mètode. Amb menys volada i sense abast filosòfic, aquest és el cas del sistema de la prestigiosa marca japonesa Toyota de producció de cotxes just-in-time, o dels reptes OKAPI (i el presumptuós acrònim de SMART, eSpecífic, Mesurable, Assolible, Rellevant, limitat en el Temps, recollint el significat real de les seves sigles en anglès).
L’excel·lència es relaciona en els darrers temps en la possibilitat d’afegir –i, com?– algun plus o millora en les capacitats humanes intel·lectuals, en el capteniment psicològic, en l’alentiment de la vellesa o la decrepitud, etc. I, amb motiu d’això, s’etiqueta com a transhumanisme o humà 2.0. El sentit de tot plegat ens retorna a la Filosofia, ras i curt, als què kantians.
