Les aventures d’un idiota

Les aventures del bon soldat Švejk és la novel·la còmica més gran del segle XX. Així ho afirmava Milan Kundera. I tenia raó. Obra de l’escriptor txec Jaroslav Hašek (1883-1923), aquest llibre és un devessall inacabable de bon humor; d’un humor, això sí, satíric i corrosiu. El bon soldat Švejk i tots els personatges que es van creuant pel seu camí tenen una gran dosi de comicitat i de ximpleria. Qualsevol lector d’aquesta novel·la no podrà evitar el somriure (ni la rialla!), però tampoc podrà defugir una certa sensació de desassossec davant tanta imbecil·litat.

Qui és Švejk? Monika Zgustová, que va traduir aquesta novel·la al català, ho explica: “La resposta no és gens fàcil. La seva personalitat té moltes contradiccions: Švejk és alhora transparent i opac, és fatalista i, quan vol, sap espavilar-se per canviar el curs de la història, Švejk és una figura sense ombra, un home sense atributs”.

I podem afegir que, sobretot, Švejk és un idiota. Quan li pregunten: “Qui és vostè?”. Contesta: “La comissió mèdica militar em va declarar oficialment idiota. Soc un idiota oficial”. I encara més: Švejk és un bon soldat. Compleix estrictament les ordres que li són donades; i ho fa tant al peu de la lletra que la seva actuació es transforma en una proclama antibel·licista.

Jaroslav Hašek, el pare literari de Švejk, fou tot un personatge: escriptor, poeta, periodista… va simpatitzar amb l’anarquisme i més endavant fou militant comunista. Però tot això ho era “com de passada”. El que el defineix de debò era el seu caràcter bohemi: el que més li agradava era passar les nits a les tavernes de Praga on participava en tertúlies i organitzava tota mena de happenings. Un altre escriptor txec, Bohumil Hrabal, afirmava que Hašek fou dadaista molt abans que el dadaisme aparegués a Zurich. L’any 1911, per exemple, Hašek va crear el “partit d’un progrés modest dins dels límits de la llei”, del qual fou el candidat i el portaveu, i es va presentar a les eleccions. Els seus mítings no deixaven de ser tot un espectacle i van esdevenir denúncia de la decadència del seu temps perquè això ho feia Hašek a Praga durant els anys que van precedir la I Guerra Mundial. Hašek va haver d’ingressar a l’exèrcit austrohongarès i va ser destinat al front de l’est, on fou capturat per l’exèrcit rus; posteriorment es va passar a les files de l’Exèrcit Roig. A la novel·la, el bon soldat Švejk fa un recorregut similar. També el podem trobar a les tavernes de Praga; per un atzar és enviat al front, on viu diverses aventures (o desventures, per ser més exactes) i on coincideix amb tota mena de personatges que Hašek dibuixa a partir de les seva pròpia experiència.

Són personatges aparentment seriosos, sobre els que es recolza el bon funcionament de la societat, i que a la novel·la configuren un univers d’imbecil·litat. Així, al voltant de Švejk, l’idiota oficial, s’hi mouen buròcrates, militars, eclesiàstics, advocats, policies… que no són pas menys idiotes que ell. D’aquesta manera Hašek fa una crítica demolidora no només de la guerra, sinó de totes aquelles institucions decadents que van portar el seu país al desastre d’un conflicte armat.

Les aventures del bon soldat Švejk descriu la fi d’una etapa. La novel·la esdevé consciència crítica del seu temps, temps que va precedir la guerra. Però el relat de Hašek no pretén ni ser moralitzador ni molt menys grandiloqüent. Perquè, malgrat tot, la història de Švejk és una història vital, en la que la vida humana troba sentit en el fet mateix de viure, fins i tot davant l’adversitat de la guerra.

Aquests dies hem pogut llegir i escoltar comparacions de la crisi sanitària que estem vivint amb altres moments complicats de la història. El que ens està passant té res a veure amb l’època de Švejk? No ho sé pas. Són dies desconcertants i llegeixo als diaris coses estranyes. Per això hi ha moments que m’agradaria tenir al costat al bon soldat Švejk perquè m’il·luminés amb la seva idiotesa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.