No s’ha d’atribuir a la maldat allò que es pot explicar per simple estupidesa. Això diu l’anomenat principi de Hanlon, que posa a qui es pretén no-estúpid en una actitud cofoia vers la superioritat intel·lectual. Però també és la identificació socràtica de saber amb virtut, i culpa amb ignorància (obrar malament és ignorar el bé), o el sentit comú cartesià com la cosa més ben repartida del món, o la proposta kantiana de govern mundial cosmopolita basat en la raó.
Un altre principi divertit és la llei de Finagle (conseqüència de la de Murphy): si una cosa pot anar malament, hi anirà, i en el pitjor moment possible. Només com a exercici intel·lectual penseu en l’aixecament del confinament: si retorna la covid-19, serà per maldat o per estupidesa? En general, hi ha més maldat o estupidesa en el trumputinisme, el populisme, les porres contra les urnes o en una Terra que produeix aliments per a tothom, però amb fams i morts per desnutrició i malbaratament d’aliments?
Girem el sentit del “si aquests principis no us agraden, en puc tenir uns altres”. Einstein diu que “és de bojos fer el mateix una vegada i una altra esperant obtenir resultats diferents”. El relat social imperant ens distreu i ens entreté amb futbols o similars (de debò és un problema si no n’hi ha?). Susanna Siegel es fixa en la racionalitat de la percepció i el monorelat d’una economia i una tecnocràcia ara com ara dominants. Siegel estudia on i com ens fem les nostres expectatives. Entendre el problema és entendre les possibles solucions.
Dryzek hi afegeix que som a l’Antropocè, el període de l’evolució de la Terra en què l’activitat humana és el factor mediambiental bàsic, i que la ciutadania ecològica i la democràcia deliberativa són l’antídot de populismes, de les postveritats, i les ignoràncies. Dryzek és hereu de la majoria d’edat que exigeix Kant, de l’individu lliure i responsable de J. S. Mill, i de la ciutadania activa en política de Habermas.
