L’ètica animal, el camp del pensament que tracta com i per què hauríem de tenir en compte els animals no humans, ja fa anys que ha adquirit un fort relleu en els àmbits de reflexió. A la nostra societat, la protecció dels animals en termes formals ja està bastant assumida. L’any 1998, el Parlament de Catalunya va aprovar una llei pionera de Protecció dels Animals, normativa modificada el 2003, quan es va donar més protecció als animals de companyia, i el 2015, quan es va prohibir l’ús d’animals salvatges en circs. La legislació catalana reconeix que “els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari, els quals han de rebre el tracte que, atenent bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar”. Sota aquesta premissa, el 2010 el Parlament català també va abolir les curses de braus a Catalunya.
Ara bé, els darrers anys, des dels moviments de defensa dels animals es demana un pas més: acabar amb l’especisme, la discriminació dels animals per considerar-los una espècie diferent. Els antiespecistes consideren que tan la raça com l’espècie són termes vagues usats en la classificació dels éssers vius. Per tant, els animals no poden servir els humans, considerats essers superiors. No podem tractar de forma inferior els animals per falta de raciocini. Si casos marginals (com infants o persones amb discapacitats mentals) tenen un cert estatus moral, en casos no humans com els animals també hauria de ser així. Ha de prevaldre la igualtat. Aquest nou concepte de relació entre animals humans i no humans genera noves qüestions: Cal atorgar els mateixos drets a un ratolí que a un dofí? És hipòcrita invertir més de 800 euros l’any en la cura d’un gos i menjar-se un filet? L’objectiu alimentari hauria de ser el veganisme absolut? Des d’aquest punt de vista la legislació vigent és suficient? O ara ja es tracta d’un problema de conscienciació,
de canvi d’àmbits estructurals i socials?
El debat sobre la nostra relació amb els animals no humans està sobre la taula. Gandhi va dir que “la grandesa moral d’una nació i el seu progrés moral poden ser jutjats segons la forma com aquesta tracta els seus animals”. És evident que imatges d’animals vivint de forma deplorable en granges insalubres –i que després arriben als escorxadors– com ha denunciat darrerament el programa Salvados (La Sexta) no demostra “progrés moral”. Però i aquesta notícia? “Els 123 milions de gats i gossos domèstics dels Estats Units consumeixen tanta carn com tot França i un de cada tres té sobrepès”. És ètic en un món amb 1.200 milions de persones en situació de pobresa extrema?
Ètica animal
