Arriba l’hivern i la realitat de les persones sense llar es torna a fer palesa. La duresa de les condicions amb què viuen els fa més visibles, però la resta de l’any no desapareixen pas. “La realitat del carrer avui és molt diversa, hi ha homes i dones; joves que ho han perdut tot i persones grans. Persones que han arribat a aquesta situació per qüestions personals i no per addiccions, com s’acostuma a pensar”, explica Esther Borrego, treballadora social de l’Espai Vincles- Rosalia Rendu del barri del Raval, dirigit per les Filles de la Caritat.
Cada dia la feina de l’Esther comença a la vesprada, quan junt amb altres membres de l’equip, surt a caminar per la ciutat amb la voluntat d’oferir a les persones que viuen al carrer un lloc provisional on aixoplugar-se i un àpat calent. “La gent que està al carrer no té res on agafar-se. És una situació en la qual tots ens podríem trobar”, assegura Borrego. I afegeix: “La nostra vida és una teranyina i si de mica en mica anem perdent coses on agafar-nos ens podem trobar al carrer”.
Per aquest motiu, no hauríem de mostrar-nos esquerps amb les persones que ara es troben en aquesta situació. “Per a les persones sense sostre és molt important que els mirem. De fet, els hauríem de saludar igual que fem amb qualsevol altre persona. Els hem de considerar persones, igual que nosaltres, quan de vegades ni ells mateixos si consideren. Es més important això que donar-los alguna cosa”, opina Borrego.
Escolta l’entrevista a l’Esther Borrego:
