Emma Cunill és una actriu que des de TikTok ha viralitzat d’una forma divertida la seva convivència amb l’autisme. Ara és la protagonista de la websèrie ‘Lisa’, un projecte impulsat per Abacus i la UVic.
Com és que vas decidir exposar-te i visibilitzar l’autisme?
Jo mateixa vaig descobrir que era autista gràcies a una noia de Tik Tok del Canadà. Visualitzant els seus vídeos vaig tenir sospites i va vaig decidir anar al metge, qui em van donar el diagnòstic. Immediatament, vaig pensar: “Quantes dones deu haver-hi que porten molts anys de la seva vida sentint-se diferents i no saben ben què els passa?”. Si a mi les xarxes socials m’han ajudat, a quanta gent més les poden ajudar? Això va fer que em decidís a visibilitzar l’autisme. De fet, l’autisme no és una cosa dolenta, sinó una altra forma de ser i de pensar.
Encara falta trencar mites al voltant de l’autisme?
Sí, i no només pels estigmes, sinó també per falta d’informació. Estem molt desinformats sobre què és l’autisme. Molta gent només ha vist el que s’ha representat a les pel·lícules o relaciona l’autisme amb el típic nen que no interactua. Conseqüentment, tot el que surt d’aquest estigma, no es considera autisme.
Sempre has tingut aquesta relació desacomplexada amb l’autisme?
El fet de tenir un diagnòstic em va servir per adonar-me de moltes coses i sentir una tranquil·litat més gran. Abans, jo amb mi mateixa estava bé, però saber que era autista em va provocar una gran crisi d’identitat. Moltes vegades m’havia comportat d’una manera, creant-me una màscara, que no era jo.
De què tracta la sèrie Lisa?
La Lisa és una noia autista que comença a estudiar mecatrònica. Això és un gran canvi per ella, de manera que la sèrie tracta sobre els conflictes i esdeveniments positius que la Lisa es va trobant pel camí.
I com t’has sentit interpretant la Lisa, una noia autista?
Estic molt agraïda. Fa només dos anys que estic en el món de la interpretació i tenir l’oportunitat de representar una noia autista em va fer molta il·lusió, com també formar part del procés de guió. Com he comentat abans, en el món audiovisual la imatge de l’autisme està massa estigmatitzada, però amb Abacus i la UVic ha estat totalment al contrari, ja que els guionistes i directors buscaven precisament que les reaccions de la Lisa fossin verdaderes i que les respostes fossin similars a les que jo podria pensar.
Lisa va acompanyada d’una campanya de sensibilització que porta el lema “No sóc Looser, sóc Lisa”. Quin és l’objectiu?
És treure aquest estigma de looser, perdedora. Lisa vol demostrar que per molt diferent que una persona sigui, pot ser molt valuosa i pot generar coses molt boniques en el seu entorn social.
Heu rebut les primeres reaccions?
Sí. Tots els missatges que he rebut han estat molt positius. El que m’ha emocionat més és saber que molta gent de la comunitat autista està molt contenta que hi hagi una representació femenina i realista del que també pot ser l’autisme.
