Catalunya és una nació sense Estat. Durant l’última dècada ha estat encaminant-se vers un procés sobiranista, on cada vegada ha obtingut més suports parlamentaris proindependentistes.
A la vigília de la multitudinària manifestació de l’11 de setembre del 2012, de la qual aviat se’n compliran deu anys, l’entitat sobiranista convocant va participar en una roda de premsa per reforçar la crida en favor d’una actitud pacífica i noviolenta en tot el procés sobiranista.
L’Assemblea Nacional Catalana va presentar una declaració en què es reafirmaven els valors del pacifisme i la noviolència. D’aquest fet va sorgir el Col·lectiu Pau i Treva (concepte històric que fa referència a les primeres iniciatives medievals de pau a Catalunya). Aquest col·lectiu estava format per diferents integrants importants del moviment per la pau a Catalunya, com ara Arcadi Oliveres, Pepe Beunzao i Alfons Banda, entre altres. Durant mesos, els integrants es van reunir en forma de seminari per contribuir a la construcció d’un hipotètic estat independent català. Sota el nom d’Estat de Pau, el seminari va treballar durant sis mesos més en elaborar el document Catalunya, nació de pau, amb un Annex titulat: “Pistes per fer front als perills, riscos i amenaces plantejats”.
Davant les iniciatives de contribuir a un possible redactat d’una futura Constitució catalana, Estat de Pau (www.estatdepau.cat) va contribuir en fer una proposta constitucional de futur sobre Protecció, Seguretat i Pau. També plantejava a les forces polítiques una alternativa viable de Pau i Seguretat, que no identifiqués defensa amb exèrcit ni amb l’OTAN.
Les aportacions del Seminari i del Col·lectiu van ser presentades públicament i es van lliurar al President de la Generalitat, a la Presidenta del Parlament, a diversos membres de l’aleshores Consell Assessor de la Transició, a la Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana i al president de la Federació Catalana d’ONG i al del Consell de Foment de la Pau. A més, van rebre alguns milers d’adhesions i suports. Cal destacar que l’Institut Català Internacional per la Pau va publicar el llibre Construir un Estat segur i en pau com a contribució al diàleg social sobre la seguretat i la defensa, tot donant arguments perquè els Estats, com podria ser el cas català en el futur, puguin abordar els conflictes des d’una perspectiva no militar i abandonin la defensa armada com a pilar de seguretat.
