El 5 de maig de 1945 les tropes nord-americanes van alliberar el camp d’extermini de Mauthaussen. Segons Montserrat Roig, en aquest recinte i en espais annexes van morir més de dos mil catalans republicans, al costat de jueus, homosexuals, gitanos, discapacitats…. Tots van formar part de la Solució Final orquestrada pel Tercer Reich.
Els deportats catalans setanta anys després encara reclamen justícia. “A Espanya un dels grans deutes que tenim amb els supervivents dels camps és la responsabilitat política. Oficialment encara no s’han reconegut els deportats i aquí el feixisme no està penat”, ha recordat Enric Garriga, president de l’Amical Mauthausen en una entrevista al programa Valors a l’alça de La Xarxa.
En aquesta mateixa línia, el president de l’Amical, que acaba de presentar a Madrid la “Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme. Mai més”, ha lamentat la laxitud dels polítics espanyols en un moment en què des de l’entitat estan “molt espantats i preocupats” per l’augment dels partits d’extrema dreta a Europa.I ha criticat que “a Espanya algú es pugui passejar pel carrer amb una creu gamada i ningú li digui res” i que polítics espanyols siguin massa “tous, còmplices i hereus” d’aquesta causa.
Des de l’Amical asseguren que a aquí, a diferència d’altres països d’Europa, “els supervivents dels camps encara no han pogut recuperar la dignitat perduda”, però no defalleixen en la lluita, perquè “el feixisme no és una cosa del passat i els valors pels quals van lluitar els republicans deportats als camps i que van decidir reivindicar quan van ser alliberats encara són plenament vigents: llibertat, solidaritat, fraternitat … i que allò no tornés a passar mai més”.
