Quins són els límits del poder de l’empresa sobre les motivacions, decisions o actuacions dels empleats? És ètic que es dicti el que és correcte i el que seria moralment reprovable des d’un comitè de direcció?
Treballar per una empresa podria significar haver de compartir el seu ideari, els seus valors. La signatura d’un contracte implica molt més que la relació laboral recíproca establerta en un paper. La presència en un organigrama imbueix al treballador d’una cultura i un clima institucionals que pot tenir unes conseqüències concretes. En moltes ocasions, fins i tot, ja queda instaurada des de l’inici, sigui de forma explícita o implícita, l’obligatorietat d’acceptar unes normes de conducta o de vestuari.
Una investigació porta als mitjans de comunicació la notícia que els treballadors d’una banca assisteixen a un club de striptease. Ara bé, l’empresa no veu amb bons ulls la decisió dels seus treballadors i, per aquesta raó, decideix posar en marxa tot un seguit d’accions per decidir quan ha passat, qui hi ha anat, qui ha près la decisió d’anar-hi i qui l’hauria motivat.
Segons sembla, un grup de treballadors del banc, entre directius i càrrecs mitjans, han tingut una reunió a la seu de l’empresa del Regne Unit. Un cop acabada la jornada laboral, uns quants d’ells s’haurien dirigit plegats a un club per homes, conegut a la ciutat com un espai on es realitzen espectacles de striptease. Quan el banc és coneixedor de l’activitat que s’havia decidit com a celebració de final de feina del dia, no triga a comunicar la seva opinió. Creient que es tracta d’una conducta que no es pot acceptar, per no encaixar dintre dels seus principis morals i empresarials, inicia una investigació sobre el que es podria considerar que són “decisions personals dels empleats”.
Malgrat la confidencialitat que s’ha intentat mantenir arran del cas, el bufet d’advocats encarregat del procés ha fet públic l’interès del banc per esbrinar quina hauria estat la seqüència dels fets. Tot compartint alhora que l’empresa es pren molt seriosament qualsevol aspecte relacionat amb la conducta dels seus empleats. És per això que assegura que volien prendre les mesures oportunes contra les persones implicades. La reacció dels empleats i dels sindicats no es fa esperar, ja que segons ells, el que facin els empleats fora del seu horari laboral no hauria de ser analitzat per la directiva de cap empresa. És ètic, doncs, que una empresa pugui decidir sobre la moralitat de les accions i decisions dels seus empleats? Pot arribar a prendre accions punitives quan la visita al club es va a portar a terme fora de l’horari laboral?
Queda clar que la postura de l’empresa pot ser la de mantenir un codi de conducta alineat amb el que es podria considerar el seu ideari. D’aquesta manera és la direcció institucional la que decideix el que és correcte, possible, la bona conducta esperable i seria qui defineix els límits, definint el que no es pot fer. Fins i tot fora de l’horari laboral. De manera totalment contrària les empreses poden ser conscients que, tot i els seus valors i la seva manera de pensar, aquests no es poden fer extensius als empleats ni dintre ni fora de l’horari de feina. En la recerca de cert equilibri les empreses podrien explicitar sempre a l’inici de les relacions laborals què és el que s’espera dels empleats sobre la seva conducta personal i empresarial. En aquesta darrera opció sempre s’hauria de poder assegurar que el que vol o espera la directiva no només respecta el propi codi de valors sinó també la normativa vigent.
Sigui com sigui serà la perspectiva ètica també en els processos laborals i empresarials la que permeti anar més enllà dels judicis de valor.
I vosaltres, què en penseu?
