Es va plantar davant del micròfon, va ensenyar els papers amb les notes del que diria, es va eixugar les llàgrimes i va començar a parlar. Es va fer el silenci. Emma Gonzalez, estudiant de l’últim curs a l’institut Marjory Stoneman Douglas de Parkland, a Florida, va parlar durant onze minuts durant els quals només es va sentir la seva veu i, quan feia una pausa, aplaudiments i crits de suport.
Feia tres dies, per Sant Valentí, un exalumne de l’institut havia disparat contra els seus antics companys i va matar 17 persones. Com molts dels seus companys, durant el tiroteig Gonzalez es va amagar i va passar dues hores connectada al mòbil intentant saber si encara hi havia perill fins que va arribar la policia.
En el seu apassionat discurs, Gonzalez va començar dient que tots els que eren allà haurien de ser a casa passant el dol, però que si tot el que el govern podia fer era “enviar pensaments i pregàries”, tocava a les víctimes ser “el canvi que necessitem veure”.
Eixugant-se les llàgrimes de tant en tant amb la mà plena de polseres i dirigint-se directament a Donald Trump, va recordar que el president dels Estats Units ha rebut 30 milions de dòlars de l’Associació Nacional del Rifle. “Us hauria de fer vergonya”, va etzibar, desafiant i sense ni un gram de timidesa, als polítics que reben donacions del lobby de les armes.
Els onze minuts de la noia del cap rapat i vestida amb roba que es cus ella mateixa van començar a córrer i Gonzalez ràpidament es va convertir en la cara visible de la revolta de joves d’arreu del país a favor del control d’armes. Ella i els seus companys han aprofitat que tenien totes les càmeres enfocant-los per alçar la veu.
Filla petita d’un advocat nascut a Cuba i una professora de matemàtiques, la rebel·lió contra les injustícies li ve de lluny. Compromesa amb la defensa del medi ambient i els drets de la comunitat LGTBI, va convèncer els seus pares perquè li deixessin afaitar-se el cap amb un powerpoint amb arguments com l’estalvi en xampú: era la seva resposta a la prohibició d’anar en tirants a classe.
El de Florida no va ser el primer tiroteig en una escola i, per desgràcia, tot fa pensar que no serà l’últim. Però, amb la combinació d’idealisme, fe i ingenuïtat pròpia de l’adolescència, els alumnes de Parkland han fet seu el lema de l’institut (“Sigueu el canvi que voleu veure al món”): han creat el moviment #NeverAgain i han convocat una marxa nacional a Washington per demanar més control de les armes. La seva és la mateixa combinació d’idealisme, fe i ingenuïtat amb què s’aconsegueixen les grans coses.
