Europa tanca aquest desembre un any molt intens. Un 2013 marcat per la crisi econòmica i l’austeritat; per l’actuació dels anomenats “homes de negre” a Grècia, Itàlia, Portugal, Espanya i Xipre; pels rescats bancaris o les acaballes de la crisi de l’euro. Políticament, la UE també s’ha ampliat amb un país més, Croàcia. Països com Escòcia i Catalunya han demanat explicacions a Europa sobre el seu futur comunitari en cas de ser independents.
Les imatges de Lampedusa han tornat a posar sobre la taula la necessitat de treballar per una política migratòria comunitària més àmplia i alguns dirigents han assumit la vergonya de la tragèdia. A diversos països els partits d’extrema dreta i antieuropeïstes han augmentat de forma significativa representació en els seus respectius governs nacionals. I en aquest marc, s’ha celebrat sense gaires escarafalls, l’Any Europeu de la Ciutadania, que en alguns cercles ha provocat debats sobre quina Europa volem. Una pregunta que els ciutadans ens haurem de formular ben aviat, perquè el 24 de maig de l’any vinent hi ha convocades eleccions al Parlament Europeu.
Els valors de la Unió Europa, segons el seu Tractat Constitucional, són el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l’Estat de dret i el respecte als Drets Humans. A més, les institucions europees també aposten per societats en les quals preval el pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre homes i dones. Sense treballar aquests valors no s’hauria pogut arribat a la situació actual després d’haver tingut en un mateix segle i en el propi territori dues guerres mundials. A més, Europa s’ha distingit per estar compromesa amb la defensa del medi ambient, la cultura, l’educació, la sanitat universal… En definitiva, els europeus podem fer bandera d’un estat del benestar inexistent en cap més lloc del planeta.
Malgrat és cert que la crisi econòmica enterboleix la situació –perquè a partir d’ara no serà fàcil conduir una Europa que avança a dues velocitats i que els ciutadans interioritzin que el nivell de benestar assolit fins avui resulta definitivament insostenible–, això no canvia que els valors d’Europa defensats des de la seva funció continuen sent absolutament indispensables per enfortir una bona convivència pacífica de forma estable, un sistema solidari entre els estats i garantir un nivell bo de qualitat de vida per a la ciutadania europea. La construcció d’Europa és especialment lenta, però si no es traeixen els valors fundacionals, s’ha demostrat aquestes darreres dècades que pot tenir garantia d’èxit.
